Nous perfils de clients, nous móns digitals.

Si ve fins ara les empreses feien estudis de mercat i parametritzaven als seus clients, fins arribar al “one to one”, ara podem veure que els clients digitals, o nadius o immigrants digitals segons les categoritzacions de Prensky, realitzen diferents tasques dins Internet.

Si el "one to one" es basa en missatges adreçats directament al nostre client particularment, ara, tenint en compte les eines digitals podem afinar molt més aquests perfils. Les empreses poden analitzar els seus clients basant-se en la classificació que es troba a http://www.forrester.com/ dels consumidors on-line adults que ens parla de:

• Creadors: adults que tenen pàgines web, que escriuen o mantenen un blog actiu i que pugen vídeos al You Tube.

• Crítics: fan comentaria a diferents blogs i contesten enquestes i llegeixen notícies..

• Col•lectors: usen continguts/formats RSS, és a dir, classifiquen de les pàgines web aquells continguts que els interessen, usen xarxes socials, voten notícies,...

• Membres, partícips: usen llocs web de xarxes socials, tenen perfils a diferents llocs d'aquesta mena: Facebook,,,,,

• Espectadors: llegeixen blogs, veuen vídeos, escolten pods...

• Inactius: no fan cap activitat.

Les empreses, coneixen dels seus clients aquestes dades d'ús d'Internet dels seus clients poden afinar molt més els continguts de la seva publicitat on-line, la qual cosa vol dir que, poden fixar els seus objectius de màrqueting on-line i per exemple contractar o fer publicitat o oferir posar publicitat en determinat grup de persones que hi hagi a un grup del Facebook - contactant amb els seu administrador i acomplint els codis d'ètica prefixats - , crear un blog que inclogui articles d'interès per determinats grups de clients, mantingut per una persona de l'empresa del departament de màrqueting. Conèixer fins i tot quines persones poden fer-se servir per un determinat mercat de prova d'un determinat producte o fer proves pilot són altres dels usos que tenen les empreses al seu abast. A més, aquestes eines en molts casos són poc costoses i poden arribar a xarxes petites de clients o grans, només cal preguntar als clients sabent a quin grup pertanyen.

Cal dir que hi ha moltes altres classificacions, l'informe Pew Internet, la que surt a "Atlas de la brecha digital"...aquesta darrera em va deixar bocabadada donat que segons ella com passaré dels 44 d’aquí a tres mesos (és l'edat màxima d'un nadiu digital) no ho soc!!! Igualment haig de dir que em considero un mig - mig segons Prensky ja que encara que sigui professora de Logística d'EO (filial de la UOC), que tingui blog, que escrigui a determinades pàgines i que creí vídeos i mantingui a la vegada 5 o més conversacions en el messenger, i que totes aquestes eines em despertin molta curiositat no deixo que tothom entri en el meu espai del Facebook, no contesto a totes els missatges que m'arriben si no conec la procedència.... però crec que això es tenir cura del que arriba o no?

Les empreses també han de tenir en compte aquests trets caracterials personals que acabo d’explicar i que són meus però que tots nosaltres tenim, per exemple, quan a classes explico que quan erem petits no teniem tanta roba i que teniem l’anomenada “roba del diumenge”, l’alumnat es fa un tip de riure, ja no parlem d’usos i costums, anar a l’església, el tortell del diumenge...... en poc temps el nostre entorn ha canviat molt, és cert que les empreses també hauríen de tenir en compte tres termes que m’encanta de llegir “compartir, conversar i cooperar”, i que les eines informàtiques permeten. El fet de compartir idees amb els clients, és adir, demanar opinió sobre els seus productes, per tant mantenir una conversa amb ells i el fet de cooperar (i aquí podria donar una resposta molt àmplia des de les empreses amb objectius socials fins aquelles que treballen permetent conciliar la vida familiar – laboral,etc.) fa que siguin vistes amb molt bons ulls, però sempre queda el dubte si la informació que ens arriba, i ara parlo des del punt de vista del client, és veraç!