En aquests darrers moments la crisi ja afecta a moltes de les persones que ens envolten, tots tenim familiars, amics i les escoles tenim famílies que es veuen afectades per l'atur, els impagaments dels seus clients... i és clar, com l'educació no és la principal raó de la seva despesa familiar, el rebut escolar, en el cas d'escoles privades i concertades es deixa de pagar.(No cal dir que podem afegir que el rebut de Fundacions o altres societats que tenen les escoles per poder fer front a les despeses que no cobreix el concert educatiu, si és té, també es deixa de pagar.)
Crec que en aquestes situacions en les quals ens trobem tots, caldria cercar mecanismes que ens ajudin a poder pal·liar aquestes despeses educatives a les quals no poden fer front un gran gruix de famílies que tampoc, per la seva situació estan dins el marge que cobreixen els serveis socials i d'altres. Potser no és molt agosarat demanar a les empreses que "apadrinin" un nen des de que comença l'escola a quan la finalitza o bé que apadrinin un aula tecnològicament parlant.
En aquests dies que es parla de pissarres digitals, d'ordinadors, inclús jo he llegit articles que ens parlen d'aquests "nadius digitals" que han nascut amb les noves tecnologies i que per tant estan acostumats a elles, i que en el fons són unes tecnologies cares per les escoles, es podria cercar el patrocini de les aules.
Crear aliances amb aquestes empreses tecnològiques, que apadrinin nens/nenes o famílies, pot comportar un benefici mutu, ja que l'empresa - que sempre té web - està ajudant socialment a col·lectius que necessiten aquesta ajuda o a escoles que de cap altra manera podrien accedir a aquestes novetats i l'escola evidentment es beneficia de l'ajut sigui per l'escola, sigui per la família o per un o un conjunt de nens/nenes.
Si volem evitar l'analfabetisme digital cal que tots posem mesures per reduir l'escletxa que pot sorgir derivada de la crisi actual i demanar ajuda a les empreses tampoc és dolent. A més, sempre he pensat que acabem sent fidels a aquelles empreses que sempre ens han funcionat. Soc economista però allò del "caeteris paribus" reduint les decisions de compra a preu - quantitat no és cert. Si com alumne el meu ordinador sempre ha estat un "XX" en un moment en el qual no podia accedir a un ordinador de ben segur que ho recordaré i sempre compraré "XX" encara que el comercial més "guapo" d'una altra casa decideixi que el seu és millor. O no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada