Habilitats professionals (1)

Quan es parla de perfil professional es comencen a veure clarament quines són les actituds que s’exigeixen dins el món empresarial modern, algunes d’elles són innates, però altres s’aprenen i es modifiquen, s’empitjoren o es milloren al llarg de la vida professional.

Avui en dia no s’entén el terme responsabilitat empresarial sense afegir-li el vocable motivació que està unit a les persones efectives, persones amb inquietuds o persones que recerquen l’excel·lència professional.

No podem parlar de motivació sense parlar també de proactivitat, vocable ben modern que s’usa amb freqüència i perquè no dir-ho amb lleugeresa. Ser proactiu no es només prendre iniciatives sinó assumir les responsabilitats que aquestes iniciatives tenen associades. Encara que hi ha persones que fan una definició menys professional com “ser proactiu és tenir un somni i no defallir fins a realitzar tot el necessari per fer-lo realitat” el cert és que la nostra conducta és funció de les nostres decisions no de les nostres condicions. S’ha de mostrar iniciativa i responsabilitat perquè les coses es realitzin. No val dubtar a l’hora de prendre una decisió i el que no es pot fer és no prendre’n cap quan la cosa “no rutlla” ja que la sortida de no prendre una decisió comportarà el no fer res i el estancar - nos en el passat.

La paraula responsabilitat fa al·lusió clarament a “respondre” i “habilitat”; per tant un bon plantejament que descrigui a les persones proactives seria aquell que parla de la iniciativa necessària per assumir responsabilitats, prendre decisions i desenvolupar les habilitats necessàries perquè aquesta presa de decisions sigui una elecció conscient, equilibrada i harmònica en l’elecció de la resposta.
Per saber quan proactius som, o quan responsables en les tasques pròpies de secretariat cal que contestem honestament una sèrie de preguntes, que no he elaborat jo sinó que són la suma de diverses preguntes que he anat trobant al llarg dels anys donant classes d’habilitats socials a diferents col·lectius, potser la traducció al català si que puc dir que és meva!, aquí les tenim:

• Acceptem lo inesperat? Tenim predisposició per enfrontar-nos als reptes?
• Destil·lem o irradiem un entusiasme que ens permet arribar de lo bo a lo excepcional?
• Actuem amb seguretat i determinació per assolir els nostres propòsits?
• Ens avancem a les necessitats que la nostra activitat laboral ens requereix?
• Ens sentim que som o podem ser líders positius del nostre equip o grup?
• Ens motiva recercar o crear nous i millors escenaris?
• Ens plantegem diferents opcions?
• Pensem amb frescor i sense por com ho faria un novell obert al que pugui sorgir de nou?
• Planifiquem amb objectivitat i honestedat la manera de canviar els nostres projectes en cas que els fets no s’adeqüin a les programacions?
• Ens avancem i tenim sempre plans de contingència?
• Ens concentrem i definim i coneixem les nostres fortaleses i no únicament les nostres febleses?
• Concentrem totes les nostres energies en allò que ha de succeir fixant-nos metes positives i visualitzant amb èxit el futur dels nostres actes?
• Som capaços de recordar els nostres trumfos passats quan la incertesa ens ronda el cap?
• Som capaços de no deixar fàcilment un assumpte i quan es complica insistim realitzant accions per superar els obstacles?
• En moments de crisi som capaços d’actuar ràpida i decididament i no esperar que la solució es resolgui per ella mateixa?

Si a la majoria d’elles es contesta molt bé o mitjanament bé s’és proactiu, si les respostes són poc o res es recomana canviar l’actitud i proposar canvis en ella.

En una altra escala de valors podríem parlar d’iniciativa, la iniciativa és l’actitud humana per idear i emprendre activitats, per tant molt lligada a la proactivitat ens porta a protagonitzar, promoure i desenvolupar idees i projectes. Al posseir-se iniciativa es generen amb agilitat les accions, es compta amb recursos immediats, amb capacitat de resposta i amb resolució. La iniciativa genera dinamisme i activitat, competència professional i recursos per desenvolupar qualsevol tipus de tasca adient amb la nostra feina. Evidentment el factor experiència passada és molt important ja que moltes de les tasques diàries són repetició de fets passats o tasques rutinàries, en aquestes no centrarem la nostra iniciativa sinó que la resolució serà rutinària, és en els nous projectes on la proactivitat i la iniciativa de les professionals serà més valorada.

La formulació permanent de reptes professionals, el desenvolupament de competències grupals de solució creativa de problemes professionals o dinàmiques participatives, exercicis d’agilitat i espontaneïtat ens porten a estimular la iniciativa i la proactivitat.