10 errors que pot cometre tothom en fer una recerca!

Docents positius

Quan els valors entren a l'aula potser que primer ens analitzem nosaltres mateixos, no??
El fet és saber contagiar optimisme, ganes de viure, alegria, entusiasme i afrontar els reptes -allò que hom coneix com sortir de la zona de confort- amb moltes ganes de superar-nos a nosaltres mateixos.

Realment som capaços de sortir de la zona de confort?

Aquesta és la qüestió que ens porta a parlar de docents positius, per mi són aquelles persones innovadores, emprenedores en tot moment a les quals se'ls fa canviar la metodologia a l'aula i que són capaces de canviar, el com el desconec, sé com ho fan els meus companys i jo, el què el tinc ben clar! El nostre sistema educatiu està fent fallida!! Hem entrat a un concurs de creditors on els creditors som tota la comunitat educativa, som creditors i tenim carença d'escoltar paraules com gràcies o si us plau!!

Com hem arribat aquí??? Molt fàcilment els docents estem cansats que cada canvi educatiu ens vingui imposat per raons polítiques, canvi de govern --> canvi de llei d'educació, analitzeu quants canvis hem passat des de la LGE dels 70!!! La de les fitxes!!!!

Ara, amb una escolarització universal i amb un atur del 25% les escoles fem en totes les etapes educatives de bressol, circ, pel·lícula, un entreteniment pel gran públic format per famílies i alumnes que diuen que se senten aborrits???

Cal canviar i cal saltar de la zona de confort si realment volem educar en competències personals a més de les competències diuen "bàsiques" per afrontar la SI i com??? Amb il·lusió!!!

10 idees una mica friquis per intentar combatre la crisi

Si, ja sé que no podem acabar amb la crisi de bones a primeres, però si que tots sabem que l'estem pagant entre tots, malgrat només uns quants en tenen la culpa.
També sabem que tots els que van rescatar la banca no pensaven que els ciutadans "de a pie" coneixíem d'altres països en els quals això no s'ha fet i que podíem sortir al carrer.

Una primera opció molt vàlida i amb la qual estaran d'acord els universitaris és la de prescindir dels polítics que es dediquen a la docència. Raons:

• Cobren dos sous, però si encara passa el que passava quan jo estudiava i ja fa mes de 30 anys que vaig deixar la facultat d'econòmiques, només un dels polítics d'aquell moment es presentava a totes les classes, el actual Síndic de Greuges no faltava mai a les classes de Política, la resta si, enviaven als substituts o no enviaven a ningú.
•  Com he comentat no van mai a classe i acaben fent les classes uns substituts que són bons i que els treuen les castanyes del foc.
• No es que es preparin les classes, per ells, el fet és parlar, molts cops el que expliquen no té res a veure amb el programa docent a donar per tant, el que intenten fer és cercar vots, no cal.
• ... - de ben segur que en trobareu moltes més - 

Per tant, si els polítics potser es dediquessin realment a la política i estiguessin més al costat del poble que els ha votat, deixarien que joves que estan més preparats per donar classes a la facultat donessin les classes, per no dir que, potser no faria falta acomiadar a tot el professorat que volen acomiadar.

Una segona opció comptaria en fer tornar tots els plans de pensions que s'han endut tots els que ja no estan a la banca. Jo entenc que fa molts i molts anys, els bancs i caixes, van veure la llum - és a dir d'on estirar més el braç que la màniga - quan es va rebaixar el coeficient de caixa del 18% al 3% en entrar a la UE, de cop suposo que els va passar pel cap que podien quedar-se amb aquell excedent, invertir-lo o fins i tot desviar-lo als seus comptes??? Si, ja sé, demano perdó per anticipat a tots aquells que no ho van fer, precisament, els bancs i caixes que ho van fer bé, són els que ara no tenen cap problema i no han de ser rescatats, ni han de provisionar-se amb mortarades de milions de milions d'euros, però alguna persona va fer que s'arribés a la situació actual no???
Doncs com als nens petits, qui la fa la paga i qui s'embutxaca el que no li toca que ho torni!!!

Una tercera opció seria fer retornar a Espanya tot el que s'han emportat a paradisos fiscals, algú ha tingut en compte la milionada que s'han endut els que han pogut treure-ho???? Compte que només ho han pogut fer alguns, però és que aquests alguns tenen molta pasta!!!

Una quarta opció passaria pel fet que tots els polítics fessin la seva feina a consciència i si hi ha algú corrupte també dimitís, que el seu sou el paguem entre tots i potser no caldria pagar tant. Algú ha pensat que no tenen prou amb els 67.000 euros l'any??? Jo crec que no els fan falta ni les dietes!!!

Una cinquena passaria pel fet de posar en lloguer barat tots els pisos desocupats, hi ha més de 80,000 pisos desocupats a Barcelona i en mans dels bancs i les caixes i sobre aquests a més han fet unes provisions desmesurades, què passarà amb aquestes provisions si no les necessiten d'aquí uns anys¿?? També se les embutxacaran??? Ostres que tant pis desocupat fa pena!!! Només que possessin els pisos a 100 euros al mes ja guanyarien més que si estan desocupats perquè així els costa diners conservar-los bé i perden per l'obsolescència dia rere dia!!!

Una sisena portaria no ha equiparan els sous com a màxim amb 80.000 euros - com publiquen avui tots els diaris - jo crec que amb uns 50.000 euros una família de polític ja pot viure bé, o no??? Perquè si a més el sou mínim és de 680 euros, la diferència fa fàstic!!!!

I, si comencem a arreglar tot allò que es pot arreglar, perquè no es persegueix el frau fiscal i s'automatitzen totes les operacions? és clar que amb aquesta mesura també sortiria a la llum tot el diner negre, però no és el que tots realment volem???? Jo crec que si totes les transaccions es fan amb targetes de dèbit amb xip s'acaba amb el frau perquè ningú podrà deixar de declarar res de res.

Una vuitena seria obligar als bancs a prestar crèdits als que ho necessiten tipus els micromecenatges però a gran escala, jo crec en aquestes ajudes i crec en la cooperació i en el fet de compartir idees i sobretot amb un nou sistema econòmic no basat en el consum pel consum.

La novena passa per obligar als pares a ser responsables de l'educació, millor dit coeducació dels seus fills, no pot ser que passin per sobre els mestres i justifiquin tot el que fan els seus fills, quins valors són aquests??? Entenc que no són els mateixos valors que quan erem petits, ja que el profe era el que ho sabia tot i ara el profe és el que acompanya, ensenya i guia en la gestió del coneixement, habilitats i actituds a l'alumnat però una mica més de comprensió pels pares i una mica més de coeducació no estaria de més, no???

La desena, deixar que com sempre cada autonomia tingui les competències que pertoquen, la nostra hisenda, la nostra educació, la nostra sanitat,... la individualitat de les comunitats, l'ajuda entre unes i les altres ens pot fer ser millors o és que els francesos són superiors als italians o als alemanys??? Si dins Europa caben tots els països perquè dins Espanya no caben totes les comunitats?? Un exemple, en una comunitat de veïns és que tots han de tenir els menjadors i les habitacions iguals???? Oi què no? Doncs si els catalans parlem perfectament el castellà - ai! no! l'espanyol - perquè hem de canviar la llengua???

Ja sé que són 10 bogeries, però per un dia deixeu que somiï en un món millor!!! I sense crisi!!
La veritat és que crec que ningú mereix haver de pagar les errades dels altres, nosaltres estem pagant les errades de tots els governants, tant els actuals com els anteriors, jo en tres anys gairebé he vist com el meu sou es perdia en més d'un 10% de poder adquisitiu sent professora d'un centre concertat, ni tant sols públic i em dol mol escoltar que l'escola pública tingui un lema com "per un ensenyament públic de qualitat" ja que crec que qualsevol escola del món el que fa és ensenyar i de la millor manera possible i creu en la millora continua que en el fons és la base de tota la qualitat.

Ho sento, caldria potser que tot els professorat entengués que les retallades ens estan deixant a tots sense aquest poder adquisitiu no només als de la pública i caldria també entendre que els de la concertada fem més hores de classe, els de primària una - fins arribar a les 24 -  i els de secundària fins a 24 i des de les 20 que en fa un de la pública i caldria pensar en tots i no en les individualitats, som tant egoistes per natura que només ens mirem el nostre melic i no pensem que potser els altres encara estan pitjor!!!

Eines web 2.0. Wallwhiser ara Padlet!!!

Wallwisher o Post-it a nivell Internet

Tot i que ull, si veieu el vídeo sabreu que s'ha de fer per ordre:

Història amb post-it

http://wallwisher.com/

Wallwisher és una eina per a la creació de taulers de notes, segueix el paradigma del post-it o del tauler d'anuncis. Apareix en el top 100 de les eines per a l'ensenyament que publica el Centre for Learning & Performance Technologies. La seva utilitat educativa és indubtable i permet emprar tècniques com el Brainstorm o pluja d'idees per a laintroducció de temes de debat, preconocimientos, el inici de projectes, treballs d'investigació, etc.

Tots els usuaris poden afegir post-it a un tema de manera que s'enriqueix la informació que conté el mural. Pot ser una aplicació especialment indicada per a projectes en els quals es requereix un intercanvi d'idees àgil, tècniques de brainstorming, ...

Continguts

1. 1 Pas 1: Creació
2. 2 Pas 2: Construcció del mur. 
3. 3 Creació de títols
4. 4 Pas 3: Visibilitat: 
5. 5 Pas 4: Fons del mur: 
6. 6 Pas 5: Compartir els murs: 

Pas 1: Creació

Podem accedir a la pàgina principal d'aquesta aplicació i des del menúsuperior de la pàgina seleccionar l'opció Bluid a wall, observem que se'nsa obert un mur en blanc.

Podeu entrar les vostres dades donant-li a Login, encara que també pode entrar les vostres dades del compte de l'escola de google.

Pas 2: Construcció del mur. 

  Començarem introduint les dades bàsiques del mur que crearem:

•      Les nostres dades.
•      Logo.
•      Títol.
•      Subtítol.
•      Preferències.
•      Tema del mural.

Encara que està amb anglès és molt intuïtiu i per tant només posant aquestes dades ja podem crear el nostre mural nou.

Creació de títols

Per la creació d'un mural és necessari assignar un títol i un subtítol o descripció, si no, no podrem  continuar amb el procés.

Fem clic en el text Click here to edit title, li posem el títol. 

Repetim fent clic a la zona de Description i li posem una descripció i pitgem fora de la zona per sortir. 

Afegir un post-it al mural

Per introduir el nostre logotip hem de clicar a la zona superior esquerra on indica Profile i Portrait i podem triar una de les combinacions que ens dóna el programa o crear un de nova. Si volem incloure una imatge predissenyada el procés és molt més senzill:

1. Marquem l'opció Choose from one of the images below
2. Seleccionem una imatge
3. Fem clic a l'opció tancar
4. En qualsevol dels dos casos no es mostrarà la imatge. 

Quan finalitzem el procés de creació i identificació del mural es mostrarà al lloc especificat.

L'opció de creació d'una imatge pròpia o d'un logo com a fons requereix de la realització d'una sèrie de passos:

Marcar Add..., fer clic al botó que volgueu, podeu enllaçar amb la primera icona, podeu pujar una imatge amb la segona icona o bé, si teniu càmera en l'ordinador podeu fer-vos una foto per pujar. S'obrirà la finestra de l'escriptori i a partir d'aquí aneu seguint el que marca fins obtenir la imatge i tanqueu. 

Amb la primera imatge pujada ja podeu escriure en el paper ja que us sortirà un llapis i una paperera per poder escriure. 

Pas 3: Visibilitat: 

Evidentment tot això és per poder recollir el que pensen els companys i per tant ara haureu de donar pas a la resta dels companys, així en el quadre de preferències heu de:

• Introduir el text de la URL per poder accedir via web al mur.
• Marquem qui pot veure el mur al menú d'opcions VISIBILITY
• Al menú d'opcions escollir entre Private, Password Protected.....
• Si hem optat per l'opció Totally Public, podem marcar l'opció Moderate Posts és a dir, que abans d'ensenyar un post nou creat per un altre usuari, haurem aprovar nosaltres.

Pas 4: Fons del mur: 

Aquí desplegant el Wallpaper teniu com abans en fer el vostre paperet o algunes de les combinacions que us proposa o bé podeu afegir fotos.... amb l'Add en aquest cas l'explicació és la mateixa que en cas del vostre paperet. 

            

Pas 5. Compartir els murs:

Suposo que veieu clarament que el podeu pujar al facebook, twitter... que el podeu copiar en un blog, site..... per tant el podeu compartir en diverses xarxes socials... Qualsevol visitant podrà accedir a aquesta opció seleccionant el menú. Si trieu el fet d'enviar-ho per correu, la persona rebrà l'adjunt i fent doble clic en el enllaç i doble clic en el mur ja podrà escriure el què.

Economia emocional

Simplement vull introduir el tema. La meva unitat didàctica 3 per l'alumnat de Batxillerat és oferta i demanda. Queda molt malament parlar d'elasticitats, d'elasticitat preu demanda, de comportament de l'oferta i la demanda, de corbes convexes (la d'oferta) i còncaves (la de demanda) i dir simplement que aplicant "caeteris paribus" depenent del que fa el preu nosaltres comparem o no.
On queda el component emocional???
L'economia ens explica que els demandants davant els canvis dels preus per exemple de la benzina el que farem és ser preu-acceptants - la qual cosa passa des de l'any 1973 -. Parlem-hi!
Si jo visc a Barcelona, puc utilitzar el transport públic - si ja sé que aquest transport públic també puja el seu preu, però en tenir un preu més polític que econòmic -  que puja menys de preu. També puc utilitzar el bicing si encara no som al mes de gener i s'ha quadruplicat el seu preu... però i si visc a 27 km de Barcelona i per tant haig d'agafar el cotxe cada dia, quin transport alternatiu i fiable tinc? Aquí ja se'ns presenta un problema ja que, no tots els pobles de l'àrea metropolitana tenen un bon transport públic. Per tant, haurem de canviar els paràmetres de l'estudi de l'oferta i la demanda.
És clar que si mireu els apunts tot surt segons l'enllaç que poso:
unitat 3 d'economia 
Però la realitat és diferent.

Ens diuen que els béns de luxe tenen una elasticitat preu demanda elàstica, és a dir que, en ser cars els deixem de comprar en pujar el seu preu. Però deixem de veure que l'economia té una vessant totalment emocional, molts cops si jo estic estalviant per a comprar-me un bé luxós em diu l'economia que, si soc de classe mitja o baixa això no ho faré mai!!! I tant que ho faré, si la meva il·lusió és compar-me una bossa autèntica posem per exemple un Louis Vuitton, i estalvio i estalvio... i per fi me'l compro, qui em diu que no em sentiré com una princesa durant un llarg període de temps sense necessitar durant un període comprar una altre cosa?


Si, en aquest punt l'oferta minsa d'aquesta tipologia de bosses i el moment de la compra em pot dur a no comprar-lo, quina seria la raó? Doncs una de molt simple, el tractament que rebi de les dependentes de la botiga exclusiva de la part alta de per exemple Barcelona? La compra és emocional, si em sento com la protagonista de "Pretty Woman" el primer cop que visita les botigues de la 5à avinguda pot ser perfectament possible que no arribi a comprar-lo mai. Ah!!! Se'm oblidava, també puc comprar-lo per Internet a qualsevol de les botigues on line que venen amb uns descomptes increïbles les peces de marca, i puc llogar-lo per cert temps!!!!! Vegin la pel·lícula "Sexo en Nova York" i el bolso que porta la futura ajudant de la prota i la raó que li dona, els llogo i em sento com una reina...

Segons l'economia les nostres necessitats són il·limitades i els nostres recursos escassos i l'estalvi d'avui és el consum de demà. Llavors on es queda la part de donacions a obres benèfiques? és consum de tipus altruista, és estalvi per els altres? I les donacions al Banc dels Aliments, sobretot quan compres al Carrefour i  tens clar que si tu dones un kg d'arròs ells en donaran un altre, on la classifico compra actual, donació, altruisme...

Tot això per poder fer front al fet que l'economia té una vessant emocional incontrolable que dóna de menjar a  molts psicòlegs que estudien des dels preus psicològics a alteracions de la conducta, passant per  -en el cas de les escoles - dèficits d'atenció, irritabilitat, fòbies a l'escola...

Realment lo dels preus psicològics a més a més, es pot adaptar a qualsevol fet "rellevant" en certa manera, perquè quan ens pesem a una bàscula i veiem 52,2 diem 53 kg? Amb el pes i els productes de dietètica podem fer una altra extrapolació d'oferta i demanda, ja podem estar en crisi que, si hi ha diners, encara que sigui una quantitat no molt alta, les dones continuen fent-se les ungles i posant-se a règim, quan tots i totes sabem que, fent exercici i vigilant el que mengem no fa falta menjar "papilles" no seguir dietes Dunkan, d'escarxofes... i, sent-ho dir-ho, continuem fent milionaris a aquells que les han introduït, no fora millor estalviar i anar-nos de viatge amb la família, o sols...

Ja veieu que l'economia emocional és un xic més divertida que la dels apunts que faig per l'alumnat, això si, sempre a classe hi ha exemples que desestabilitzen la teoria, si no, serien les classes més avorrides del món.

Una manera fàcil d'entendre...

Me l'ha passat una companya de feina i el trobo adient per les classes d'economia, per les d'economia domèstica i també per veure que no s'ha de ser matemàtic ni economista per "arruinar" qualsevol empresa...

Ordinadors i peixos