Economia emocional

Simplement vull introduir el tema. La meva unitat didàctica 3 per l'alumnat de Batxillerat és oferta i demanda. Queda molt malament parlar d'elasticitats, d'elasticitat preu demanda, de comportament de l'oferta i la demanda, de corbes convexes (la d'oferta) i còncaves (la de demanda) i dir simplement que aplicant "caeteris paribus" depenent del que fa el preu nosaltres comparem o no.
On queda el component emocional???
L'economia ens explica que els demandants davant els canvis dels preus per exemple de la benzina el que farem és ser preu-acceptants - la qual cosa passa des de l'any 1973 -. Parlem-hi!
Si jo visc a Barcelona, puc utilitzar el transport públic - si ja sé que aquest transport públic també puja el seu preu, però en tenir un preu més polític que econòmic -  que puja menys de preu. També puc utilitzar el bicing si encara no som al mes de gener i s'ha quadruplicat el seu preu... però i si visc a 27 km de Barcelona i per tant haig d'agafar el cotxe cada dia, quin transport alternatiu i fiable tinc? Aquí ja se'ns presenta un problema ja que, no tots els pobles de l'àrea metropolitana tenen un bon transport públic. Per tant, haurem de canviar els paràmetres de l'estudi de l'oferta i la demanda.
És clar que si mireu els apunts tot surt segons l'enllaç que poso:
unitat 3 d'economia 
Però la realitat és diferent.

Ens diuen que els béns de luxe tenen una elasticitat preu demanda elàstica, és a dir que, en ser cars els deixem de comprar en pujar el seu preu. Però deixem de veure que l'economia té una vessant totalment emocional, molts cops si jo estic estalviant per a comprar-me un bé luxós em diu l'economia que, si soc de classe mitja o baixa això no ho faré mai!!! I tant que ho faré, si la meva il·lusió és compar-me una bossa autèntica posem per exemple un Louis Vuitton, i estalvio i estalvio... i per fi me'l compro, qui em diu que no em sentiré com una princesa durant un llarg període de temps sense necessitar durant un període comprar una altre cosa?


Si, en aquest punt l'oferta minsa d'aquesta tipologia de bosses i el moment de la compra em pot dur a no comprar-lo, quina seria la raó? Doncs una de molt simple, el tractament que rebi de les dependentes de la botiga exclusiva de la part alta de per exemple Barcelona? La compra és emocional, si em sento com la protagonista de "Pretty Woman" el primer cop que visita les botigues de la 5à avinguda pot ser perfectament possible que no arribi a comprar-lo mai. Ah!!! Se'm oblidava, també puc comprar-lo per Internet a qualsevol de les botigues on line que venen amb uns descomptes increïbles les peces de marca, i puc llogar-lo per cert temps!!!!! Vegin la pel·lícula "Sexo en Nova York" i el bolso que porta la futura ajudant de la prota i la raó que li dona, els llogo i em sento com una reina...

Segons l'economia les nostres necessitats són il·limitades i els nostres recursos escassos i l'estalvi d'avui és el consum de demà. Llavors on es queda la part de donacions a obres benèfiques? és consum de tipus altruista, és estalvi per els altres? I les donacions al Banc dels Aliments, sobretot quan compres al Carrefour i  tens clar que si tu dones un kg d'arròs ells en donaran un altre, on la classifico compra actual, donació, altruisme...

Tot això per poder fer front al fet que l'economia té una vessant emocional incontrolable que dóna de menjar a  molts psicòlegs que estudien des dels preus psicològics a alteracions de la conducta, passant per  -en el cas de les escoles - dèficits d'atenció, irritabilitat, fòbies a l'escola...

Realment lo dels preus psicològics a més a més, es pot adaptar a qualsevol fet "rellevant" en certa manera, perquè quan ens pesem a una bàscula i veiem 52,2 diem 53 kg? Amb el pes i els productes de dietètica podem fer una altra extrapolació d'oferta i demanda, ja podem estar en crisi que, si hi ha diners, encara que sigui una quantitat no molt alta, les dones continuen fent-se les ungles i posant-se a règim, quan tots i totes sabem que, fent exercici i vigilant el que mengem no fa falta menjar "papilles" no seguir dietes Dunkan, d'escarxofes... i, sent-ho dir-ho, continuem fent milionaris a aquells que les han introduït, no fora millor estalviar i anar-nos de viatge amb la família, o sols...

Ja veieu que l'economia emocional és un xic més divertida que la dels apunts que faig per l'alumnat, això si, sempre a classe hi ha exemples que desestabilitzen la teoria, si no, serien les classes més avorrides del món.

Una manera fàcil d'entendre...

Me l'ha passat una companya de feina i el trobo adient per les classes d'economia, per les d'economia domèstica i també per veure que no s'ha de ser matemàtic ni economista per "arruinar" qualsevol empresa...

Ordinadors i peixos

Mapes mentals 2

Seguim amb el tema, cal dir que, com ja vaig dir, els mapes mentals és allò que, si sou seguidors de la sèrie Sherlock Holmes - versió moderna - fa en el moment que enllaça tots els pensaments per de manera deductiva arribar a la solució del problema.

Les característiques que varem remarcar amb l'anterior escrit, són les mateixes que el Dr.  Tony Buzan (creador del mètode dels "mapes mentals", com a eina d'aprenentatge) va començar a advertir en la dècada dels seixanta i  indicava als seus alumnes que els dos principals factors en l'evocació eren l'associació i l'èmfasi. En aquest sentit el Dr. Buzan es va plantejar la qüestió de que les seves notes poguessin ajudar-lo a destacar i associar temes, permetent formular un concepte embrionari de cartografia mental. Els seus estudis posteriors sobre la naturalesa en el processament de la informació i sobre l'estructura i funcionament de la cèl·lula cerebral, entre d'altres estudis relacionats al tema, van confirmar la seva teoria original, sent el naixement dels mapes mentals.

Per fer més fàcil la interpretació dels mapes mentals és important  tenir en compte el que és el pensament irradiant: associant per exemple el que ens passa pel cap quan escoltem un determinat tipus de música, assaborim l'amargor d'una ametlla "amarga" o alguna persona ens fa una ganyota. Si preguntéssim al nostre entorn es podria obtenir que la resposta és simple i alhora sorprenentment complexa, a causa de la capacitat de percepció multidireccional que té el cervell humà per processar diverses informacions i en forma simultània. Encara recordo la primera classe del professor Bisquerra d'educació emocional, ens va fer tancar els ulls i ens va fer escoltar el "Bolero de Rabel" a oartir de les diferents respostes i percepcions vaig començar fa més de 15 anys a lligar cervell, pensament, idees i com no, a fer mapes mentals...

Cada bit d'informació que accedeix al cervell - sensació, record o pensament, la qual abasta cada paraula, número, codi, aliment, fragància, línia, color, imatge, escrit,... - es pot representar com una esfera central d'on irradien innombrables enllaços d'informació, per mitjà de fletxes o enllaços que representen una associació determinada, la qual posseeix la seva pròpia i infinita xarxa de vincles i connexions. En aquest sentit, es considera que la pauta de pensament del cervell humà és una "gegantina màquina d'associacions ramificades", un super biordenador amb línies de pensament que irradien des d'un nombre virtualment infinit de nodes de dades, les quals reflecteixen estructures de xarxes neuronals que constitueixen la arquitectura física del cervell humà i en aquest sentit, com més s'aprengui/reuneixin noves dades d'una manera integrada, irradiant i organitzada, més fàcil es seguir aprenent. Per tant el pensament irradiant és la forma natural i virtualment automàtica de com funcionat el cervell humà.

Els mapes mentals per tant són una tècnica gràfica que ofereix els mitjans per accedir al potencial del cervell, permetent ser aplicat a tots els aspectes de la vida ja que una millora en l'aprenentatge i una major claredat de pensaments reforcen el treball de l'home.

• El motiu central o d'atenció es cristal·litza en una imatge central.

• Els altres temes irradien de la imatge central en forma ramificada.

• Les branques comprenen una imatge o una paraula clau impresa sobre una línia associada - tipus mapa conceptual - i els punts de menor importància també estan representats com branques adherides a les branques de nivell superior.

• Las branques formen una estructura nodal connectada.

Quan una persona treballa amb mapes mentals, pot relaxar-se i deixar que els seus pensaments sorgeixin espontàniament, utilitzant qualsevol eina que li permeti recordar sense haver de limitar-los a les tècniques d'estructures lineals, monòtones i avorrides.

Per a l'elaboració d'un mapa mental i tenint en compte les característiques essencials l'assumpte o motiu d'atenció, s'ha de definir identificant una o diverses Idees Bàsiques (IB) o Paraules Clau, que són conceptes claus (paraules, imatges o totes dues) des d'on és possible organitzar altres conceptes, en aquest sentit, un mapa mental tindrà tantes IB com requereixi el "cartògraf mental". Són els conceptes claus, els que congreguen al seu voltant la major quantitat d'associacions, sent una manera fàcil de descobrir les principals IB en una situació determinada, fent-se les següents preguntes, d'acord amb el Dr Buzan:

• A quin coneixement es fa referència/què volem aprendre/saber...?
• Si això fos un llibre, quins serien els encapçalaments dels capítols?
• Quins són els meus objectius específics?
• Quines són les meves preguntes bàsiques? Per què?, Què?, On?, Qui?, Com?, Quin?, Quan?, les branques secundàries responen les meves preguntes?
• Quina seria la categoria més àmplia, podem posar prioritats, importància...?

Una vegada que s'han determinat les idees bàsiques es requereix considerar altres aspectes:

• Organització: El material ha d'estar organitzat ordenadament i la informació relacionada amb el seu origen (partint de la idea principal, es connecten noves idees fins a completar la informació).
• Agrupament: Després de tenir un centre definit, un mapa mental s'ha d'agrupar i expandir a través de la formació de nuclis secundaris que parteixin d'ell i així successivament.
• Imaginació: Les imatges visuals són més recordades que les paraules, per aquest motiu el centre ha de ser una imatge visual forta perquè tot el que està al mapa mental es pugui associar amb ell.
• Ús de paraules clau: Les notes amb paraules claus són més efectives que les oracions o frases, sent més fàcil per al cervell, recordar aquestes que un grup de paraules, frases...
• Ús de colors: Es recomana pintar les línies, símbols i imatges, pel fet que és més fàcil recordar-les que si es fan en blanc i negre. Quan més color s'usi, més s'estimularà la memòria, la creativitat, la motivació i l'enteniment i inclusivament, se li pot donar un efecte de profunditat al mapa mental.
• Símbols (eines de suport): Qualsevol classe de símbol que s'utilitzi és vàlid i es poden utilitzar per relacionar i connectar conceptes que apareixen en les diferents parts del mapa, d'igual manera serveixen per a indicar l'ordre d'importància a més d'estimular la creativitat.
• Involucrar la consciència: La participació ha de ser activa i conscient. Si els mapes mentals es converteixen en divertits i espontanis, permeten cridar l'atenció, motivant l'interès, la creativitat, l'originalitat i ajuden a la memòria.
• Associació: Tots els aspectes que es treballen al mapa han d'anar associats entre si, partint des del centre del mateix, permetent que les idees siguin recordades simultàniament.
• Ressaltar: Cada centre ha de ser únic, mentre més es destaqui o ressalt la informació, aquesta es recordarà més ràpid i fàcilment

Evidentment, els mapes mentals es poden millorar i enriquir amb colors, imatges, codis i dimensions que afegeixin interès, bellesa i individualitat, fomentant la creativitat, la memòria i l'evocació de la informació.

Mapes mentals 1

Introducció

Tots hem sentit parlar dels mapes conceptuals, un altra tipus de mapes són els mentals, que podrien definir-se com una eina gràfica que ens dóna accés a l'infinit potencial de la nostra ment. De ben segur algun cop heu vist algun capítol del Sherlock Holmes modern, en un plis-plas, ordena els seus pensaments i mitjançant la deducció i un mapa mental acaba relacionant tot el que ha vist. 

La clau de la seva eficàcia radica en el fet que funciona - un mapa mental - usant imatges i associacions entre elles. Emula el que els experts anomenen pensament irradiant. Per posar un exemple fàcil, quan dominem un processador de texts ens és fàcil passar a un altre i trobar la pestanya que ens dóna pas a la configuració de la pàgina o a posar text en negreta o en cursiva. 

Si la forma tradicional de desenvolupar idees era en forma de triangle, des de la cúspide passàvem a la base, per exemple amb la piràmide de Maslow, un mapa mental es desenvolupa des del centre i irradia  -semblant a un mapa conceptual - amb connexions a altres imatges, per tant són una forma senzilla de gestionar el flux d'informació entre el nostre cervell i l'exterior. A més d'una estructura ramificada en la qual les idees secundàries se'n deriven del centre podem trobar paraules enllaçades, colors, imatges, símbols,...

Ara em comentareu que estic descrivint un mapa conceptual, però no és així, ja que front als mapes conceptuals mostren algunes diferències, mentre que els mapes conceptuals se centren en el camp verbal, els mapes mentals se centren en imatges, idees, que segueixen un ordre en el qual la base és l'associació d'idees. I, la seva utilitat se'n deriva per proporcionar una visió global d'una àrea o tema, faciliten una orientació a l'orador d'una conferència o d'una sessió de treball  - ja que té en ment tot el que es pot derivar en diferents moments de la idea principal a exposar o discutir o consensuar - i són fàcils de recordar i consultar i a més, cal dir, que faciliten - com un diagrama de Gantt -  la presa de decisions tenint en compte tos els camins possibles i les ramificacions dins ells.

Usos dels mapes mentals.

Normalment els podem utilitzar per:

• Separar el més important del que no ho és tant.
• Optimitzar l'emmagatzematge de dades.
• Aclarir idees o camins per resoldre problemes o prendre decisions.
• Estalviar temps.
• Planificar.
• Comunicar.
• Dirigir equips de treball.
• ...
• 
  

Exemple:
Anem a organitzar una sortida de cap de setmana:
Al centre del mapa posem la paraula : cap de setmana.
Tenim com a mínim 4 ramificacions - jo en marco 4 però de ben segur podem sortir més - 

• transport
• allotjament
• visites i guies
• àpats
• ...

Des de cada ramificació poden sortir unes quantes més, per exemple de transport podem sortit des d'arribada i sortida a transport dins els dies que ocupen el cap de setmana, des d'allotjament pot sortir, casa rural, hotel, apartament....
I així successivament...
Anem a veure només el del transport.

Ja veieu que de ben segur es poden crear  moltes ramificacions. Per cert, podeu usar des de Mindomo a Diagramly per fer-ho.