Si parlem del procés d’ensenyament - aprenentatge dins l’aula, sigui aquesta presencial o virtual primer de tot hem de veure quin estil seguim o si més no quin model.
Prenent una de les nombroses definicions que existeixen de model, i més en pedagogia, un model és una figura mental que ens ajuda a entendre coses que no podem veure o explicar directament. Això si, si parlem de models pedagògics tots aquests al darrere tenen una teoria de l’aprenentatge que és prèvia i que es basa en la comunicació d’algun coneixement, habilitat o experiència amb la finalitat que ho aprengui.
Les tres teories més desenvolupades són el conductisme (o de condicionament), el cognitivisme (amb una divisió entre tradicional i comprensiu) i el constructivisme i són la base de tots els models o estils que es fan servir actualment.
Continuant amb els models d’ensenyament, per identificar un model hauríem de respondre a:
· Què ensenyem?
· Com ho fem?
· Què i com avaluem?
El model o estil (entès com a disseny) que utilitzem ens portarà a realitzar en l’aula una tipologia d’activitats d’ensenyament – aprenentatge o una altra.
Darrerament, donat que estic realitzant un curs de gestió i direcció de cursos on-line, un dels professors ens ha introduït dins el model ADDIE. Encara que és un model que s’aplica principalment en aules virtuals i es basa en la teoria constructivista, jo he trobat la seva aplicació total en aules presencials, això si, amb la introducció de les TIC.
El model ADDIE vol dir Analitzar, Dissenyar, Desenvolupar, Implementar i Avaluar (en anglès) i crec que és un bon model adaptable a l’aula. Si que és cert que l’anàlisi o identificació d’objectius, limitacions i expectatives, ens vindrà un xic donat, en el cas de docents d’ensenyament reglats, pel Departament d’Educació, però, totes les altres fases són de disseny propi dels docents i ens permet utilitzar tots els tipus d’estratègies d’ensenyament – aprenentatge i avaluar els resultats obtinguts tant pel que fa a l’alumnat com pel que fa al professorat. En el fons, si una matèria estigués ben dissenyada i verificada permetria fer el mateix calibratge en tots els centres que imparteixen aquesta matèria. Anem a veure-ho pas per pas.
Analitzar
La primera part d’aquesta fase ja ens ve donada pel Departament d’Educació, això si, la identificació i determinació de les necessitats d’aprenentatge d’un determinat grup d’alumnat en una determinada escola, per exemple de 2 línies, des de P3 a 4r ESO, en un determinat curs, pot venir amb indicacions del Director Pedagògic o del Cap de Departament. Si ens basem en una verticalitat dels aprenentatges, voldria dir que les habilitats a aprendre estarien pautades i per tant comptaríem amb Indicadors globals o coneixements previs de l’alumnat en qüestió. Pautats els objectius globals (o competències clau), les limitacions i els recursos disponibles, el conjunt de professors de la matèria podria definir els resultats desitjats desprès de portar a terme l’acció formativa del curs acadèmic i així realitzar l’estructura o esquelet bàsic dels continguts (habilitats i actituds) pel seu nivell.
Dissenyar
Aquesta fase, pel que fa a Primària i Secundària, equivaldria a agafar el llibre de text i fer la tria de les lliçons, mòduls, temes o pàgines. Pel que fa a Formació Professional, conec un munt de docents que elaboren els seus materials i per tant segueixen els passos que establiré a continuació.
En aquesta fase hauríem de determinar els objectius d’aprenentatge dividits en generals, específics i d’activitat i els objectius operatius. Mentre que els tres primers tipus d’objectius d’aprenentatge deriven uns dels altres i fan referència a les competències o capacitats que tindran en finalitzat el curs acadèmic els objectius operatius fan referència a l’aplicació que tindran aquests coneixements i competències adquirides al llarg del curs acadèmic.
Una bona definició dels objectius ens portarà a poder avaluar tant l’alumnat com la qualitat de la formació duta a terme. El procés de definició dels objectius es basa en el següent esquema:
.png)
Un cop establerts els objectius es pot ampliar l’esquelet dels continguts i aquí és on es podrà establir el pla d’activitats d’ensenyament – aprenentatge que farem servir a l’aula.
En el cas de Primària/Secundària i si partim de material ja escrit s’examinen els continguts dels llibres de text i es decideix quins necessiten ser adaptats, sintetitzats o ampliats. Per exemple, en cas que tinguem alumnat de “nova incorporació” i els llibres siguin en català, el que s’hauria de fer es cercar, un cop feta aquesta tria, els materials en castellà o anglès ja que aquestes noves incorporacions es poden donar en qualsevol moment del curs acadèmic.
Per posteriorment realitzar uns bons materials complementaris, en cas de Primària/Secundària o uns bons materials (llibres de text) en el cas de FP, i obtenir un producte final de qualitat s’ha de tenir a nivell d’escola definits una sèrie de “protocols o pautes” del guió literari, guió tècnic (en cas d’elaborar material multimèdia hem de tenir en compte per exemple els Principis de Mayer - http://multimeducativ.weebly.com/teoria-cognitiva-mayer.html -) i les guies d’estil literari i gràfic.
Desenvolupar
En aquesta fase s’elaboren els materials, tant material en format text com en format multimèdia i els instruments d’avaluació. En aquesta fase el desenvolupament de materials pot fer-se per un professor o grup de professor però sempre les galerades han d’estar en el punt de mira de tots els professors que poden impartir la matèria ja que, per fer un bon calibratge final (passant la mateixa avaluació tots i per tant podent comparar Indicadors). Sempre es recomana seguir una sèrie de punts lògics en l’elaboració del material:
· Text i imatges han d’estar ben lligats ja que fixaran el contingut.
· Els temes han d’anar des del més senzill, augmentant la seva complexitat (en material multimèdia i amb una connexió de xarxa es poden posar links addicionals i ampliacions de temes).
· El material gràfic ha de ser propi o disposar dels permisos adients o fer referència a les fonts.
· Una imatge val més que 1000 paraules si està ben feta: taules, esquemes... facilitaran la comprensió de l’alumnat, però no hem de recarregar les explicacions.
Implementar
La fase d’implementació equival a la impartició de les classes, abans o en la mateixa fase haurem d’anar tots els docents que impartim la matèria, àrea, treball.... “a una”, és a dir, cada docent ha de saber en tot moment que està fent l’altre si imparteix la mateixa matèria i hauria d’existir una sincronització setmanal o quinzenal, ja que, com hem establert, la calibració (les avaluacions) serà la mateixa. Aquí el professorat haurà de posar-se d’acord amb com presentar els continguts per activat els coneixements dels alumnes, tant conceptuals, actitudinals com procedimentals passant en l’aspecte pràctic o seqüència d’ensenyament – aprenentatge de la pràctica guiada a la pràctica autònoma.
Per la presentació dels continguts es poden utilitzar diferents mètodes, modelatge, casos de pensament, anàlisi retrospectiu, discussions.... Per a la pràctica guiada podem utilitzar guies i resolucions, fulls de pensament, tècniques cooperatives, autoavaluacions per discutir desprès en grup..... En darrer lloc per a la pràctica autònoma podem fer servir les autoavaluacions ja esmentades però com a feina individual, la resolució de problemes i activitats o inclús donar informació de webs que continguin exercicis que l’alumnat pugui realitzar a casa individualment. El que se cerca és que l’alumnat s’apropiï de les estratègies del docent per a poder-les aplicar autònomament i per tant acabi sent un “aprenent estratègic”.
Montserrat Castelló (professora del Psicologia de Blanquerna), dóna unes pautes d’actuació pel professorat del segle XXI i estableix un decàleg, de les 10 pautes que dóna, les tres primeres ens poden servir contínuament:
· Explicitar el significat, el valor i la utilitat de les estratègies.
· Facilitar una pràctica suficient dels procediments.
· Potenciar l’ús reflexiu dels procediments.
Avaluació
En aquesta fase el mètode ADDIE utilitza els quatre nivells d’avaluació definits per Kirkpatrick(http://www.businessballs.com/):
· Avaluació de la reacció: mesurem el seu nivell de satisfacció i motivació davant la matèria.
· Avaluació de l’aprenentatge: mesurem els coneixements adquirits, és l’avaluació pròpiament dita de l’alumnat, mitjançant tests, treballs, observació a classe.....
· Avaluació dels nivell d’aplicació del que han aprés: avaluem la millora en el desenvolupament de l’alumnat. Aquesta seria una avaluació diferida, per exemple en finalitzar una etapa educativa. Aquesta avaluació s’entén molt més en FP ja que l’alumnat pot aplicar els coneixements apresos a l’escola en les pràctiques a les empreses.
· Avaluació dels resultats: mesura de l’escola en global. Mentre que extreure aquesta dada de cada individu és més fàcil, per exemple es pot mesurar al llarg d’una etapa, període... la suma d’elles no garanteix ser el resultat global de l’escola. Es necessitarien dades que es poguessin traçar al llarg de diferents períodes. (Qualitat – ISO, EFQM) De cada curs, en global la pot fer el mateix professor.
Fetes aquestes quatre avaluacions, les dues primeres si més no, ja tindríem dades per poder veure com en ha anat i si s’han de fer canvis en alguna de les fases.
Aquest model ha d’encaixar perfectament amb la programació escolar i els canvis en les programacions han de quedar reflectits en el dia a dia escolar. Cal dir que, situat en un context variant i davant recursos també variables, els canvis són àgils si es treballa en material elaborat, tant en format paper com multimèdia amb l’ordinador. Les TIC’s ajuden en la implementació d’aquest model en l’aula.
.png)