Una manera fàcil d'entendre...

Me l'ha passat una companya de feina i el trobo adient per les classes d'economia, per les d'economia domèstica i també per veure que no s'ha de ser matemàtic ni economista per "arruinar" qualsevol empresa...

Ordinadors i peixos

Mapes mentals 2

Seguim amb el tema, cal dir que, com ja vaig dir, els mapes mentals és allò que, si sou seguidors de la sèrie Sherlock Holmes - versió moderna - fa en el moment que enllaça tots els pensaments per de manera deductiva arribar a la solució del problema.

Les característiques que varem remarcar amb l'anterior escrit, són les mateixes que el Dr.  Tony Buzan (creador del mètode dels "mapes mentals", com a eina d'aprenentatge) va començar a advertir en la dècada dels seixanta i  indicava als seus alumnes que els dos principals factors en l'evocació eren l'associació i l'èmfasi. En aquest sentit el Dr. Buzan es va plantejar la qüestió de que les seves notes poguessin ajudar-lo a destacar i associar temes, permetent formular un concepte embrionari de cartografia mental. Els seus estudis posteriors sobre la naturalesa en el processament de la informació i sobre l'estructura i funcionament de la cèl·lula cerebral, entre d'altres estudis relacionats al tema, van confirmar la seva teoria original, sent el naixement dels mapes mentals.

Per fer més fàcil la interpretació dels mapes mentals és important  tenir en compte el que és el pensament irradiant: associant per exemple el que ens passa pel cap quan escoltem un determinat tipus de música, assaborim l'amargor d'una ametlla "amarga" o alguna persona ens fa una ganyota. Si preguntéssim al nostre entorn es podria obtenir que la resposta és simple i alhora sorprenentment complexa, a causa de la capacitat de percepció multidireccional que té el cervell humà per processar diverses informacions i en forma simultània. Encara recordo la primera classe del professor Bisquerra d'educació emocional, ens va fer tancar els ulls i ens va fer escoltar el "Bolero de Rabel" a oartir de les diferents respostes i percepcions vaig començar fa més de 15 anys a lligar cervell, pensament, idees i com no, a fer mapes mentals...

Cada bit d'informació que accedeix al cervell - sensació, record o pensament, la qual abasta cada paraula, número, codi, aliment, fragància, línia, color, imatge, escrit,... - es pot representar com una esfera central d'on irradien innombrables enllaços d'informació, per mitjà de fletxes o enllaços que representen una associació determinada, la qual posseeix la seva pròpia i infinita xarxa de vincles i connexions. En aquest sentit, es considera que la pauta de pensament del cervell humà és una "gegantina màquina d'associacions ramificades", un super biordenador amb línies de pensament que irradien des d'un nombre virtualment infinit de nodes de dades, les quals reflecteixen estructures de xarxes neuronals que constitueixen la arquitectura física del cervell humà i en aquest sentit, com més s'aprengui/reuneixin noves dades d'una manera integrada, irradiant i organitzada, més fàcil es seguir aprenent. Per tant el pensament irradiant és la forma natural i virtualment automàtica de com funcionat el cervell humà.

Els mapes mentals per tant són una tècnica gràfica que ofereix els mitjans per accedir al potencial del cervell, permetent ser aplicat a tots els aspectes de la vida ja que una millora en l'aprenentatge i una major claredat de pensaments reforcen el treball de l'home.

• El motiu central o d'atenció es cristal·litza en una imatge central.

• Els altres temes irradien de la imatge central en forma ramificada.

• Les branques comprenen una imatge o una paraula clau impresa sobre una línia associada - tipus mapa conceptual - i els punts de menor importància també estan representats com branques adherides a les branques de nivell superior.

• Las branques formen una estructura nodal connectada.

Quan una persona treballa amb mapes mentals, pot relaxar-se i deixar que els seus pensaments sorgeixin espontàniament, utilitzant qualsevol eina que li permeti recordar sense haver de limitar-los a les tècniques d'estructures lineals, monòtones i avorrides.

Per a l'elaboració d'un mapa mental i tenint en compte les característiques essencials l'assumpte o motiu d'atenció, s'ha de definir identificant una o diverses Idees Bàsiques (IB) o Paraules Clau, que són conceptes claus (paraules, imatges o totes dues) des d'on és possible organitzar altres conceptes, en aquest sentit, un mapa mental tindrà tantes IB com requereixi el "cartògraf mental". Són els conceptes claus, els que congreguen al seu voltant la major quantitat d'associacions, sent una manera fàcil de descobrir les principals IB en una situació determinada, fent-se les següents preguntes, d'acord amb el Dr Buzan:

• A quin coneixement es fa referència/què volem aprendre/saber...?
• Si això fos un llibre, quins serien els encapçalaments dels capítols?
• Quins són els meus objectius específics?
• Quines són les meves preguntes bàsiques? Per què?, Què?, On?, Qui?, Com?, Quin?, Quan?, les branques secundàries responen les meves preguntes?
• Quina seria la categoria més àmplia, podem posar prioritats, importància...?

Una vegada que s'han determinat les idees bàsiques es requereix considerar altres aspectes:

• Organització: El material ha d'estar organitzat ordenadament i la informació relacionada amb el seu origen (partint de la idea principal, es connecten noves idees fins a completar la informació).
• Agrupament: Després de tenir un centre definit, un mapa mental s'ha d'agrupar i expandir a través de la formació de nuclis secundaris que parteixin d'ell i així successivament.
• Imaginació: Les imatges visuals són més recordades que les paraules, per aquest motiu el centre ha de ser una imatge visual forta perquè tot el que està al mapa mental es pugui associar amb ell.
• Ús de paraules clau: Les notes amb paraules claus són més efectives que les oracions o frases, sent més fàcil per al cervell, recordar aquestes que un grup de paraules, frases...
• Ús de colors: Es recomana pintar les línies, símbols i imatges, pel fet que és més fàcil recordar-les que si es fan en blanc i negre. Quan més color s'usi, més s'estimularà la memòria, la creativitat, la motivació i l'enteniment i inclusivament, se li pot donar un efecte de profunditat al mapa mental.
• Símbols (eines de suport): Qualsevol classe de símbol que s'utilitzi és vàlid i es poden utilitzar per relacionar i connectar conceptes que apareixen en les diferents parts del mapa, d'igual manera serveixen per a indicar l'ordre d'importància a més d'estimular la creativitat.
• Involucrar la consciència: La participació ha de ser activa i conscient. Si els mapes mentals es converteixen en divertits i espontanis, permeten cridar l'atenció, motivant l'interès, la creativitat, l'originalitat i ajuden a la memòria.
• Associació: Tots els aspectes que es treballen al mapa han d'anar associats entre si, partint des del centre del mateix, permetent que les idees siguin recordades simultàniament.
• Ressaltar: Cada centre ha de ser únic, mentre més es destaqui o ressalt la informació, aquesta es recordarà més ràpid i fàcilment

Evidentment, els mapes mentals es poden millorar i enriquir amb colors, imatges, codis i dimensions que afegeixin interès, bellesa i individualitat, fomentant la creativitat, la memòria i l'evocació de la informació.