dimecres, 15 de setembre del 2010

Reflexions sobre l'economia del coneixement

En el món actual el desenvolupament i el benestar de les societats no només s’expliquen pels factors productius normals, és a dir, terra, treball, capital i organització empresarial o know –how. Vivim en un nou model, el qual rep molts noms, un dels quals és economia del coneixement o societat de la informació i comunicació. En aquest nou model destaca el coneixement com a veritable essència de la competitivitat i motor pel desenvolupament a llarg termini. Tant és així que els actuals índex d’atur espanyols es deuen en bona part a la manca d’estudis dels nostres habitants i, no cal parlar del que s’anomena generació NINI.

Definim el coneixement com la capacitat per convertir dades i informació en accions efectives, si afegim competitivitat que vol dir la capacitat d’assolir els objectius més ràpidament i amb més èxit que els altres i si tenim una part de la població amb aquestes característiques i amb un compromís alt amb les empreses, evidentment tenim molt coneixement i es convertirà amb taxes més altres de productivitat.

El coneixement representa la intel·ligència humana aplicada a la producció. Tenim moltes dades (Internet ens proporciona un bon munt) però el fet important i rellevant és la capacitat de fer útils aquestes dades, la informació que agafem i convertim en útil d’elles. Si, és cert que les decisions ens poden portar a resultats positius i negatius, encara que, tots sabem, a partir d’una certa edat que els errors, també ens poden ajudar a tirar endavant.

La Investigació, la recerca, el desenvolupament,.... generen coneixement, la innovació aplica aquest coneixement als serveis (i/o productes) i és l’educació el que prepara als nostres joves per investigar i innovar. No la deixem de banda.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Anem a cercar feina (orientat a cicles formatius)

1.  El projecte professional.
Tota recerca de feina suposa una valoració del projecte professional. Per aquesta raó es fa necessari definir els objectius professionals propis, calcular les possibilitats de trobar feina, valorar-ne les dificultats...

Sempre comptarem amb una formació professional inicial, que està inclosa com a crèdits variables a l’ESO, des dels d’economia fins el d’electrònica i que ja van ajudar a definir als estudiants les seves preferències. Però en cada cas de currículum, i sobretot, en el cas de la FP, tant cicles formatius, com mòduls ocupacionals com PGS, hi ha ocupacions diferents, tasques per a dur a terme, condicions laborals, habilitats necessàries o tipus d’empreses a les quals ens agradaria treballar. Això, i els canvis que tenen lloc en relació amb la feina, fan que sigui necessari plantejar-se un futur professional amb previsió.

Elaborar el projecte professional és definir els objectius professionals propis, que serveixen de referència en la recerca d’una feina, decidir el que es vol fer, calcular les possibilitats que suposen. Permet saber el tipus de feina que es vol i la formació ocupacional complementària que cal fer en el cas que la persona es plantegi la possibilitat de treballar de manera immediata. També serà una bona guia per definir els estudis més adequats, en cas que es vulgui continuar la formació.

2. Autoorientació professional.
En el moment de buscar feina, a més de conèixer el mercat laboral, és absolutament necessari conèixer les capacitats pròpies.
Normalment la imatge que tenim de nosaltres mateixos és una projecció de la idea que tenen els altres sobre nosaltres. En molts casos, aquesta idea s’apropa a la realitat; en altres està deformada per idees errònies que poc tenen a veure amb la nostra autèntica personalitat.

2.1. Procés d’anàlisi de les característiques personals.
Les característiques personals són el conjunt de trets que defineixen una persona, d’entre elles trobem les capacitats pròpies, els coneixements, els interessos personals...
Una manera de conèixer professionalment com som consisteix en analitzar les següents característiques:

Característica.
Què volem analitzar?
Capacitats
·          Motrius: Control i coordinació dels moviments i les funcions del cos. Habilitats en les activitats que requereixen precisió.
·          Intel·lectuals: Comprensió i expressió, resolució de problemes lògics, maneig de nombres, imaginació, comprensió, creativitat...
·          De comunicació: Comunicació de les nostres idees i sentiments de forma oral i escrita.
·          D’inserció social: Adaptació als grups socials.
·          D’autoestima: Valoració d’un mateix i de les seves possibilitats.
Interessos i expectatives
·          Les respostes a qüestions com:
o    Què és el que realment m’agrada?
o    Estic preparat per intentar-ho?
o    De quina manera estic disposat a esforçar-me per aconseguir-ho?
Situació familiar i personal
·          Situacions:
o    Avantatjoses o desfavorables respecte a:
§   Salut
§   Economia
§   Vivenda
§   Família
§   Lloc de residència....

Per aconseguir una imatge ajustada d’un mateix resulta útil respondre a qüestionaris que demanin coses com el que se sap fer, el que es coneix, el que se’ns dóna bé, el que ens agrada, quina és la nostra formació, ...
Un cop ho tinguem clar, hem de veure quins són els nostres punts forts i punts febles i haurem d’elaborar una taula on posar tota la informació sobre nosaltres mateixos.
Entre les característiques que ens poden descriure personalment trobarem: obert, reflexiu, diplomàtic, actiu, adaptable, amb aptituds de comandament, metòdic, enèrgic, tranquil, clar, crític, pacient, complidor, decidit, indecís, delegador, emprenedor, entusiasta, coherent, lògic, impacient, madur, desordenat, manyós, negociador, objectiu, persuasiu, polivalent, pràctic...
Entre els interessos personals trobem: treballar sol, treballar en equip, fer feines repetitives, fer feines sedentàries (arxiu), fer feines de carrer, fer feines que no impliquin viatges, fer feines amb viatges i desplaçaments, fer diverses coses alhora (multitasca), fer una cosa darrere l’altre, fer feines amb horari continuat, fer jornades partides, treballar en un gran empresa, treballar en una PIME, treballar per l’AP, crear la meva empresa...

2.2. El coneixement de les professions: transició a la vida activa.
En cursar un cicle formatiu, heu iniciat un procés de transició des del sistema educatiu al món laboral. Aquest procés té una durada establerta que podeu més o menys allargar segons les vostres aspiracions acadèmiques, hom pot anar a treballar o, cursar estudis més superiors.
Perquè el procés sigui el més curt, heu de completar la formació tècnica amb les pràctiques que heu realitzat o realitzareu al llarg dels estudis i, heu de completar aquesta formació tècnica amb una formació general, amb habilitats socials i amb l’actualització de la vostra formació. És a dir, que en el fons mai deixareu d’estudiar.
Però, per conèixer a més una professió, abans cal que recolliu tota la informació sobre ella. Cal analitzar i observar les diverses ocupacions que se’n deriven del perfil editat pel territori MEC i per la Generalitat. Cal saber les condicions necessàries pel seu desenvolupament, les possibilitats d’accés i promoció...


2.3. La definició de l’objectiu professional.
Un cop s’han calculat les possibilitats reals, les necessitats i les dificultats que implica cada professió escollida prèviament, ja s’estarà en condicions de definir l’objectiu professional. Definir l’objectiu professional és explicar la mena de feina que una persona vol desenvolupar; no s’ha de confondre amb la formació que una persona vulgui dur a terme, ja que la formació és un camí per arribar a la professionalització. A més és important ser:

·        Realista: No han de fer-se castells a l’aire, és necessari prendre decisions a partir de les dades que es tenen i plantejar-se un objectiu que sigui assolible.
·        Centrat en el camp professional: No ens hem de centrar en els estudis generals, sinó en aquells estudis que comporten l’objectiu que ens hem traçat, no podem canviar d’administratiu a pastisser, o d’economista a veterinari. Tampoc hem de recercar un lloc de treball concret, s’han de plantejar un ventall de possibilitats de llocs de treball que comparteixin tasques, funcions i actituds.
·        Dinàmic: Hem de ser capaços de modificar les nostres expectatives si la situació varia.
·        Preveure la incorporació al lloc de treball: A curt termini, si estem en els darrers estudis , a mitjà termini si volem completar la formació inicial amb formació ocupacional o de reciclatge, a llarg termini, continuant estudis superiors i sense buscar feina cosa que farem més endavant.
Quan hem definit l’objectiu professional, fa falta involucrar-se en la professió que s’ha escollit, considerant la preparació professional des d’un punt de vista més ampli. Hem d’informar-nos sobre Borses de treball, sobre associacions, organismes... que ens puguin ajudar a inserir-nos en el món laboral.

2.4. Itineraris formatius professionalitzadors.
Un itinerari formatiu professionalitzador consisteix a buscar la manera d’adquirir la preparació adequada per desenvolupar el treball que s’ha escollit, analitzar les possibilitats d’accés a aquesta formació i conèixer les diverses connexions i convalidacions d’estudis.
Els alumnes poden escollir diverses ofertes formatives professionalitzadores en el sistema educatiu i les vies possibles per continuar una formació professional un cop acabats els estudis acadèmics. Els departaments d’orientació dels centres educatius i els punts informatius orienten sobre el millor camí.