Quan hom parla de Qualitat paral de lideratge, però que és el lideratge? Fa anys el líder en una escola era el director, sigués pedagògic, gerent o acadèmic, era qui, en darrer terme prenia les decisions que tots els/les caps d'estudi, coordinadors/es, tutors/es, professors/es havíen de seguir, donant pautes i amb una estructura jerarquitzada que es basava en la divisió de tasques o treballs. Cada lloc de treball tenia el seu perfil professional i, en darrer terme hi havia l'alumnat o la familia d'aquest alumnat.
Els pares i les mares escollien l'escola per l'entorn, perque hi havíen estudiat ells, per la "fama" o el bon nom de l'escola o, per proximitat.
Avui en dia, les direccions de les escoles, més "herois" que directors, i herois en el sentit que, davant una època de crisi com l'actual - i sempre parlant de centres concertats o privats - fan mans i manigues per quadrar els seus pressupostos - amb els seus administradors - , que ja contemplen ajudes internes a les famílies junt amb les beques de menjadors o llibres i que a més són capaces de vetllar per un bon clima laboral, es troben catalogats de gestors eficients, d'experts en "tallar focs" o d'aixoplugar en una mateixa aula a nens/es de totes classes.
Des de que als anys 80 la LOGSE va universalitzar el dret a l'educació, les escoles s'han trobat davant un fracàs escolar en alça donat que, s'ha escolalitzar a nens/es que vivien en un entorn que mai havia estat escolaritzat, però que, juntament amb col·lectius d'immigrants, respectaven als seus mestres. Ara, passats més de 30 anys, les aules es troben plenes de tota una gamma d'alumnat que, encara que ha de veure respectada la seva cultura per naixement o per família, també s'ha d'integrar a la realitat de la cultura de l'escola on estan encabits. Aprenen en alguns casos l'idioma català només en les hores escolars, arriben a casa i es veuen immersos en la seva cultura familiar o surten amb els amics de l'entorn que acostumen a ser de la mateixa cultura o religió.
Les aules, plenes de professorat amb ganes (o no?) de tirar endavant les programacions basades en competències bàsiques que, com la lectoescriptura poden deixar entreveure amb la solució de la narrativa el que senten, el que viuen i a més, preocupar-se per la seva orientació, si més no, en hores de classe.
La qualitat, que es troba amb aquell professorat que, dia a dia fa un seguiment i una adaptació a aquest alumnat, que llegint les seves narracions es pot fer més o menys una idea de les seves realitats diferenciades i, que a la vegada exerceix un lideratge moral compartit amb tots els altres membres del seu claustre.
I, evidentment, també podríem parlar d'un lideratge professional, aquell dels directors que realitzen les seves funcions perfectament, que han estudiat per fer de directors, però és aquesta una realitat en les escoles??
Evidentment, no el millor mestre és el millor director, ni la millor mestre la millor administradora. Tampoc un professor que ha estudiat direcció d'empreses és el millor director. En una escola el director és un dufí que navega entre diferents aigues segons la corrent pedagògica que se'n despren del Conseller/a d'Educació - ensenyament..... i que a més es capaç d'enrolar en un mateix vaixell a tot el professorat que l'envolta. No és el que millor dirigeix per tenir unes programacions correctes i un seguiment escrupulos, és aquell que pot comprovar que aquelles programacions és duen a terme i que és capaç d'assumir un no per resposta - quan algun mestre no ha acabat la programació prescriptiva però que pot assegurar els mínims competencials en tot el seu grup d'alumnes - , una gestió de les programacions adaptada a cada grup classe segons el dia, o fins i tot segons l'estacionalitat - que és un concepte molt marquetinià de vendes però que es pot adaptar a totes les estacions de l'any, donat que a l'alumnat el temps, la primavera, les tormentes o la pluja els fa canviar l'estat d'ànim - o aquell que és capaç de posar-se al costat de qualsevol professor a discutir com fer millorar l'escola.
Un líder pot ser nat, però també apren a ser-ho i troba l'equilibri entre allò que desitjaria que la seva escola fos, el que veuen els altres i la realitat (tipus finestra de Joharí però en comptes d'aplicar-ho a les persones aplicat a les escoles).
Quan parlem d'educació no estem parlant de seguir fil per randa totes les normatives de tipus curricular, estem parlant de ser crítics amb la nostra realitat i cada escola té una realitat diferenciada dels altres, tant ple que fa a l'alumnat, com a les estructures familiars dels seus alumnes com al seu professorat. Tot educador ha d'intentar acomplir el fet de dotar al seu alumnat d'unes competències bàsiques, sigui matemàtiques, de lectura, de comprensió o digitals i tendir a un perfil d'alumnat més autònom, just i crític, a més de ser responsable, integre...
Per tant, el que desitjem és un lideratge compartit entre tots, exercit per un i cohesionat democràticament on la presa de decisions encara que sigui d'un hagi estat compartida i participativa, on cooperar sigui un avantatge competitiu front l'egoïsme del regne de taifes d'algun mestre que es creu "sabi". Treballar col·laborativament és el que s'espera de tots els docents i un comprómís amb la direcció que lidera qualsevol projecte de qualitat és allò que pot fer creixer cap a la millora continua no només a la institució educativa si no també a tota la comunitat educativa.
