Me l'ha passat una companya de feina i el trobo adient per les classes d'economia, per les d'economia domèstica i també per veure que no s'ha de ser matemàtic ni economista per "arruinar" qualsevol empresa...
dimecres, 30 de maig del 2012
dimarts, 22 de maig del 2012
Mapes mentals 2
Seguim amb el tema, cal dir que, com ja vaig dir, els mapes mentals és allò que, si sou seguidors de la sèrie Sherlock Holmes - versió moderna - fa en el moment que enllaça tots els pensaments per de manera deductiva arribar a la solució del problema.
Les característiques que varem remarcar amb l'anterior escrit, són les mateixes que el Dr. Tony Buzan (creador del mètode dels "mapes mentals", com a eina d'aprenentatge) va començar a advertir en la dècada dels seixanta i indicava als seus alumnes que els dos principals factors en l'evocació eren l'associació i l'èmfasi. En aquest sentit el Dr. Buzan es va plantejar la qüestió de que les seves notes poguessin ajudar-lo a destacar i associar temes, permetent formular un concepte embrionari de cartografia mental. Els seus estudis posteriors sobre la naturalesa en el processament de la informació i sobre l'estructura i funcionament de la cèl·lula cerebral, entre d'altres estudis relacionats al tema, van confirmar la seva teoria original, sent el naixement dels mapes mentals.
Per fer més fàcil la interpretació dels mapes mentals és important tenir en compte el que és el pensament irradiant: associant per exemple el que ens passa pel cap quan escoltem un determinat tipus de música, assaborim l'amargor d'una ametlla "amarga" o alguna persona ens fa una ganyota. Si preguntéssim al nostre entorn es podria obtenir que la resposta és simple i alhora sorprenentment complexa, a causa de la capacitat de percepció multidireccional que té el cervell humà per processar diverses informacions i en forma simultània. Encara recordo la primera classe del professor Bisquerra d'educació emocional, ens va fer tancar els ulls i ens va fer escoltar el "Bolero de Rabel" a oartir de les diferents respostes i percepcions vaig començar fa més de 15 anys a lligar cervell, pensament, idees i com no, a fer mapes mentals...
Cada bit d'informació que accedeix al cervell - sensació, record o pensament, la qual abasta cada paraula, número, codi, aliment, fragància, línia, color, imatge, escrit,... - es pot representar com una esfera central d'on irradien innombrables enllaços d'informació, per mitjà de fletxes o enllaços que representen una associació determinada, la qual posseeix la seva pròpia i infinita xarxa de vincles i connexions. En aquest sentit, es considera que la pauta de pensament del cervell humà és una "gegantina màquina d'associacions ramificades", un super biordenador amb línies de pensament que irradien des d'un nombre virtualment infinit de nodes de dades, les quals reflecteixen estructures de xarxes neuronals que constitueixen la arquitectura física del cervell humà i en aquest sentit, com més s'aprengui/reuneixin noves dades d'una manera integrada, irradiant i organitzada, més fàcil es seguir aprenent. Per tant el pensament irradiant és la forma natural i virtualment automàtica de com funcionat el cervell humà.
Els mapes mentals per tant són una tècnica gràfica que ofereix els mitjans per accedir al potencial del cervell, permetent ser aplicat a tots els aspectes de la vida ja que una millora en l'aprenentatge i una major claredat de pensaments reforcen el treball de l'home.
- El motiu central o d'atenció es cristal·litza en una imatge central.
- Els altres temes irradien de la imatge central en forma ramificada.
- Les branques comprenen una imatge o una paraula clau impresa sobre una línia associada - tipus mapa conceptual - i els punts de menor importància també estan representats com branques adherides a les branques de nivell superior.
- Las branques formen una estructura nodal connectada.
Quan una persona treballa amb mapes mentals, pot relaxar-se i deixar que els seus pensaments sorgeixin espontàniament, utilitzant qualsevol eina que li permeti recordar sense haver de limitar-los a les tècniques d'estructures lineals, monòtones i avorrides.
Per a l'elaboració d'un mapa mental i tenint en compte les característiques essencials l'assumpte o motiu d'atenció, s'ha de definir identificant una o diverses Idees Bàsiques (IB) o Paraules Clau, que són conceptes claus (paraules, imatges o totes dues) des d'on és possible organitzar altres conceptes, en aquest sentit, un mapa mental tindrà tantes IB com requereixi el "cartògraf mental". Són els conceptes claus, els que congreguen al seu voltant la major quantitat d'associacions, sent una manera fàcil de descobrir les principals IB en una situació determinada, fent-se les següents preguntes, d'acord amb el Dr Buzan:
- A quin coneixement es fa referència/què volem aprendre/saber...?
- Si això fos un llibre, quins serien els encapçalaments dels capítols?
- Quins són els meus objectius específics?
- Quines són les meves preguntes bàsiques? Per què?, Què?, On?, Qui?, Com?, Quin?, Quan?, les branques secundàries responen les meves preguntes?
- Quina seria la categoria més àmplia, podem posar prioritats, importància...?
Una vegada que s'han determinat les idees bàsiques es requereix considerar altres aspectes:
- Organització: El material ha d'estar organitzat ordenadament i la informació relacionada amb el seu origen (partint de la idea principal, es connecten noves idees fins a completar la informació).
- Agrupament: Després de tenir un centre definit, un mapa mental s'ha d'agrupar i expandir a través de la formació de nuclis secundaris que parteixin d'ell i així successivament.
- Imaginació: Les imatges visuals són més recordades que les paraules, per aquest motiu el centre ha de ser una imatge visual forta perquè tot el que està al mapa mental es pugui associar amb ell.
- Ús de paraules clau: Les notes amb paraules claus són més efectives que les oracions o frases, sent més fàcil per al cervell, recordar aquestes que un grup de paraules, frases...
- Ús de colors: Es recomana pintar les línies, símbols i imatges, pel fet que és més fàcil recordar-les que si es fan en blanc i negre. Quan més color s'usi, més s'estimularà la memòria, la creativitat, la motivació i l'enteniment i inclusivament, se li pot donar un efecte de profunditat al mapa mental.
- Símbols (eines de suport): Qualsevol classe de símbol que s'utilitzi és vàlid i es poden utilitzar per relacionar i connectar conceptes que apareixen en les diferents parts del mapa, d'igual manera serveixen per a indicar l'ordre d'importància a més d'estimular la creativitat.
- Involucrar la consciència: La participació ha de ser activa i conscient. Si els mapes mentals es converteixen en divertits i espontanis, permeten cridar l'atenció, motivant l'interès, la creativitat, l'originalitat i ajuden a la memòria.
- Associació: Tots els aspectes que es treballen al mapa han d'anar associats entre si, partint des del centre del mateix, permetent que les idees siguin recordades simultàniament.
- Ressaltar: Cada centre ha de ser únic, mentre més es destaqui o ressalt la informació, aquesta es recordarà més ràpid i fàcilment
dimarts, 20 de març del 2012
Mapes mentals 1
Introducció
Exemple:
Anem a organitzar una sortida de cap de setmana:
Al centre del mapa posem la paraula : cap de setmana.
Tenim com a mínim 4 ramificacions - jo en marco 4 però de ben segur podem sortir més -
Des de cada ramificació poden sortir unes quantes més, per exemple de transport podem sortit des d'arribada i sortida a transport dins els dies que ocupen el cap de setmana, des d'allotjament pot sortir, casa rural, hotel, apartament....
I així successivament...
Anem a veure només el del transport.
Ja veieu que de ben segur es poden crear moltes ramificacions. Per cert, podeu usar des de Mindomo a Diagramly per fer-ho.
Tots hem sentit parlar dels mapes conceptuals, un altra tipus de mapes són els mentals, que podrien definir-se com una eina gràfica que ens dóna accés a l'infinit potencial de la nostra ment. De ben segur algun cop heu vist algun capítol del Sherlock Holmes modern, en un plis-plas, ordena els seus pensaments i mitjançant la deducció i un mapa mental acaba relacionant tot el que ha vist.
La clau de la seva eficàcia radica en el fet que funciona - un mapa mental - usant imatges i associacions entre elles. Emula el que els experts anomenen pensament irradiant. Per posar un exemple fàcil, quan dominem un processador de texts ens és fàcil passar a un altre i trobar la pestanya que ens dóna pas a la configuració de la pàgina o a posar text en negreta o en cursiva.
Si la forma tradicional de desenvolupar idees era en forma de triangle, des de la cúspide passàvem a la base, per exemple amb la piràmide de Maslow, un mapa mental es desenvolupa des del centre i irradia -semblant a un mapa conceptual - amb connexions a altres imatges, per tant són una forma senzilla de gestionar el flux d'informació entre el nostre cervell i l'exterior. A més d'una estructura ramificada en la qual les idees secundàries se'n deriven del centre podem trobar paraules enllaçades, colors, imatges, símbols,...
Ara em comentareu que estic descrivint un mapa conceptual, però no és així, ja que front als mapes conceptuals mostren algunes diferències, mentre que els mapes conceptuals se centren en el camp verbal, els mapes mentals se centren en imatges, idees, que segueixen un ordre en el qual la base és l'associació d'idees. I, la seva utilitat se'n deriva per proporcionar una visió global d'una àrea o tema, faciliten una orientació a l'orador d'una conferència o d'una sessió de treball - ja que té en ment tot el que es pot derivar en diferents moments de la idea principal a exposar o discutir o consensuar - i són fàcils de recordar i consultar i a més, cal dir, que faciliten - com un diagrama de Gantt - la presa de decisions tenint en compte tos els camins possibles i les ramificacions dins ells.
Usos dels mapes mentals.
Normalment els podem utilitzar per:
- Separar el més important del que no ho és tant.
- Optimitzar l'emmagatzematge de dades.
- Aclarir idees o camins per resoldre problemes o prendre decisions.
- Estalviar temps.
- Planificar.
- Comunicar.
- Dirigir equips de treball.
- ...
Exemple:
Anem a organitzar una sortida de cap de setmana:
Al centre del mapa posem la paraula : cap de setmana.
Tenim com a mínim 4 ramificacions - jo en marco 4 però de ben segur podem sortir més -
- transport
- allotjament
- visites i guies
- àpats
- ...
Des de cada ramificació poden sortir unes quantes més, per exemple de transport podem sortit des d'arribada i sortida a transport dins els dies que ocupen el cap de setmana, des d'allotjament pot sortir, casa rural, hotel, apartament....
I així successivament...
Anem a veure només el del transport.
dimarts, 19 de juliol del 2011
Lideratge i alumnat....
Quan hom parla de Qualitat paral de lideratge, però que és el lideratge? Fa anys el líder en una escola era el director, sigués pedagògic, gerent o acadèmic, era qui, en darrer terme prenia les decisions que tots els/les caps d'estudi, coordinadors/es, tutors/es, professors/es havíen de seguir, donant pautes i amb una estructura jerarquitzada que es basava en la divisió de tasques o treballs. Cada lloc de treball tenia el seu perfil professional i, en darrer terme hi havia l'alumnat o la familia d'aquest alumnat.
Els pares i les mares escollien l'escola per l'entorn, perque hi havíen estudiat ells, per la "fama" o el bon nom de l'escola o, per proximitat.
Avui en dia, les direccions de les escoles, més "herois" que directors, i herois en el sentit que, davant una època de crisi com l'actual - i sempre parlant de centres concertats o privats - fan mans i manigues per quadrar els seus pressupostos - amb els seus administradors - , que ja contemplen ajudes internes a les famílies junt amb les beques de menjadors o llibres i que a més són capaces de vetllar per un bon clima laboral, es troben catalogats de gestors eficients, d'experts en "tallar focs" o d'aixoplugar en una mateixa aula a nens/es de totes classes.
Des de que als anys 80 la LOGSE va universalitzar el dret a l'educació, les escoles s'han trobat davant un fracàs escolar en alça donat que, s'ha escolalitzar a nens/es que vivien en un entorn que mai havia estat escolaritzat, però que, juntament amb col·lectius d'immigrants, respectaven als seus mestres. Ara, passats més de 30 anys, les aules es troben plenes de tota una gamma d'alumnat que, encara que ha de veure respectada la seva cultura per naixement o per família, també s'ha d'integrar a la realitat de la cultura de l'escola on estan encabits. Aprenen en alguns casos l'idioma català només en les hores escolars, arriben a casa i es veuen immersos en la seva cultura familiar o surten amb els amics de l'entorn que acostumen a ser de la mateixa cultura o religió.
Les aules, plenes de professorat amb ganes (o no?) de tirar endavant les programacions basades en competències bàsiques que, com la lectoescriptura poden deixar entreveure amb la solució de la narrativa el que senten, el que viuen i a més, preocupar-se per la seva orientació, si més no, en hores de classe.
La qualitat, que es troba amb aquell professorat que, dia a dia fa un seguiment i una adaptació a aquest alumnat, que llegint les seves narracions es pot fer més o menys una idea de les seves realitats diferenciades i, que a la vegada exerceix un lideratge moral compartit amb tots els altres membres del seu claustre.
I, evidentment, també podríem parlar d'un lideratge professional, aquell dels directors que realitzen les seves funcions perfectament, que han estudiat per fer de directors, però és aquesta una realitat en les escoles??
Evidentment, no el millor mestre és el millor director, ni la millor mestre la millor administradora. Tampoc un professor que ha estudiat direcció d'empreses és el millor director. En una escola el director és un dufí que navega entre diferents aigues segons la corrent pedagògica que se'n despren del Conseller/a d'Educació - ensenyament..... i que a més es capaç d'enrolar en un mateix vaixell a tot el professorat que l'envolta. No és el que millor dirigeix per tenir unes programacions correctes i un seguiment escrupulos, és aquell que pot comprovar que aquelles programacions és duen a terme i que és capaç d'assumir un no per resposta - quan algun mestre no ha acabat la programació prescriptiva però que pot assegurar els mínims competencials en tot el seu grup d'alumnes - , una gestió de les programacions adaptada a cada grup classe segons el dia, o fins i tot segons l'estacionalitat - que és un concepte molt marquetinià de vendes però que es pot adaptar a totes les estacions de l'any, donat que a l'alumnat el temps, la primavera, les tormentes o la pluja els fa canviar l'estat d'ànim - o aquell que és capaç de posar-se al costat de qualsevol professor a discutir com fer millorar l'escola.
Un líder pot ser nat, però també apren a ser-ho i troba l'equilibri entre allò que desitjaria que la seva escola fos, el que veuen els altres i la realitat (tipus finestra de Joharí però en comptes d'aplicar-ho a les persones aplicat a les escoles).
Quan parlem d'educació no estem parlant de seguir fil per randa totes les normatives de tipus curricular, estem parlant de ser crítics amb la nostra realitat i cada escola té una realitat diferenciada dels altres, tant ple que fa a l'alumnat, com a les estructures familiars dels seus alumnes com al seu professorat. Tot educador ha d'intentar acomplir el fet de dotar al seu alumnat d'unes competències bàsiques, sigui matemàtiques, de lectura, de comprensió o digitals i tendir a un perfil d'alumnat més autònom, just i crític, a més de ser responsable, integre...
Per tant, el que desitjem és un lideratge compartit entre tots, exercit per un i cohesionat democràticament on la presa de decisions encara que sigui d'un hagi estat compartida i participativa, on cooperar sigui un avantatge competitiu front l'egoïsme del regne de taifes d'algun mestre que es creu "sabi". Treballar col·laborativament és el que s'espera de tots els docents i un comprómís amb la direcció que lidera qualsevol projecte de qualitat és allò que pot fer creixer cap a la millora continua no només a la institució educativa si no també a tota la comunitat educativa.
Els pares i les mares escollien l'escola per l'entorn, perque hi havíen estudiat ells, per la "fama" o el bon nom de l'escola o, per proximitat.
Avui en dia, les direccions de les escoles, més "herois" que directors, i herois en el sentit que, davant una època de crisi com l'actual - i sempre parlant de centres concertats o privats - fan mans i manigues per quadrar els seus pressupostos - amb els seus administradors - , que ja contemplen ajudes internes a les famílies junt amb les beques de menjadors o llibres i que a més són capaces de vetllar per un bon clima laboral, es troben catalogats de gestors eficients, d'experts en "tallar focs" o d'aixoplugar en una mateixa aula a nens/es de totes classes.
Des de que als anys 80 la LOGSE va universalitzar el dret a l'educació, les escoles s'han trobat davant un fracàs escolar en alça donat que, s'ha escolalitzar a nens/es que vivien en un entorn que mai havia estat escolaritzat, però que, juntament amb col·lectius d'immigrants, respectaven als seus mestres. Ara, passats més de 30 anys, les aules es troben plenes de tota una gamma d'alumnat que, encara que ha de veure respectada la seva cultura per naixement o per família, també s'ha d'integrar a la realitat de la cultura de l'escola on estan encabits. Aprenen en alguns casos l'idioma català només en les hores escolars, arriben a casa i es veuen immersos en la seva cultura familiar o surten amb els amics de l'entorn que acostumen a ser de la mateixa cultura o religió.
Les aules, plenes de professorat amb ganes (o no?) de tirar endavant les programacions basades en competències bàsiques que, com la lectoescriptura poden deixar entreveure amb la solució de la narrativa el que senten, el que viuen i a més, preocupar-se per la seva orientació, si més no, en hores de classe.
La qualitat, que es troba amb aquell professorat que, dia a dia fa un seguiment i una adaptació a aquest alumnat, que llegint les seves narracions es pot fer més o menys una idea de les seves realitats diferenciades i, que a la vegada exerceix un lideratge moral compartit amb tots els altres membres del seu claustre.
I, evidentment, també podríem parlar d'un lideratge professional, aquell dels directors que realitzen les seves funcions perfectament, que han estudiat per fer de directors, però és aquesta una realitat en les escoles??
Evidentment, no el millor mestre és el millor director, ni la millor mestre la millor administradora. Tampoc un professor que ha estudiat direcció d'empreses és el millor director. En una escola el director és un dufí que navega entre diferents aigues segons la corrent pedagògica que se'n despren del Conseller/a d'Educació - ensenyament..... i que a més es capaç d'enrolar en un mateix vaixell a tot el professorat que l'envolta. No és el que millor dirigeix per tenir unes programacions correctes i un seguiment escrupulos, és aquell que pot comprovar que aquelles programacions és duen a terme i que és capaç d'assumir un no per resposta - quan algun mestre no ha acabat la programació prescriptiva però que pot assegurar els mínims competencials en tot el seu grup d'alumnes - , una gestió de les programacions adaptada a cada grup classe segons el dia, o fins i tot segons l'estacionalitat - que és un concepte molt marquetinià de vendes però que es pot adaptar a totes les estacions de l'any, donat que a l'alumnat el temps, la primavera, les tormentes o la pluja els fa canviar l'estat d'ànim - o aquell que és capaç de posar-se al costat de qualsevol professor a discutir com fer millorar l'escola.
Un líder pot ser nat, però també apren a ser-ho i troba l'equilibri entre allò que desitjaria que la seva escola fos, el que veuen els altres i la realitat (tipus finestra de Joharí però en comptes d'aplicar-ho a les persones aplicat a les escoles).
Quan parlem d'educació no estem parlant de seguir fil per randa totes les normatives de tipus curricular, estem parlant de ser crítics amb la nostra realitat i cada escola té una realitat diferenciada dels altres, tant ple que fa a l'alumnat, com a les estructures familiars dels seus alumnes com al seu professorat. Tot educador ha d'intentar acomplir el fet de dotar al seu alumnat d'unes competències bàsiques, sigui matemàtiques, de lectura, de comprensió o digitals i tendir a un perfil d'alumnat més autònom, just i crític, a més de ser responsable, integre...
Per tant, el que desitjem és un lideratge compartit entre tots, exercit per un i cohesionat democràticament on la presa de decisions encara que sigui d'un hagi estat compartida i participativa, on cooperar sigui un avantatge competitiu front l'egoïsme del regne de taifes d'algun mestre que es creu "sabi". Treballar col·laborativament és el que s'espera de tots els docents i un comprómís amb la direcció que lidera qualsevol projecte de qualitat és allò que pot fer creixer cap a la millora continua no només a la institució educativa si no també a tota la comunitat educativa.
dilluns, 16 de maig del 2011
Eina de programació Escola Pia
Aquesta no és una notícia, ni uns apunts, ni classes, només us vull notificar que he penjat una "site" que està enllaçada a aquest bloc, perquè els meus companys professors i companyes professores, tinguin accés als apunts que varem crear el curs passat tipus "exelearning" per anar fent les programacions d'aula.
Serveis per tots els nivells de primària i secundària a més d'Infantil i Batxillerat.
Si creieu que pot ser útil, està en obert.
Serveis per tots els nivells de primària i secundària a més d'Infantil i Batxillerat.
Si creieu que pot ser útil, està en obert.
dimarts, 10 de maig del 2011
L'eCRM o Màrqueting a Internet (IV)
L’e-CRM és la gestió electrònica de les Relacions amb els Clients aborda tant qüestions de Call Center com les Campanyes de Màrqueting o el Servei d’Atenció al client.
Se sol distingir entre el CRM operacional i el CRM analítica. Mentre que l’operacional tracta de la gestió amb el client, des de les eines per personalitzar els continguts de les pàgines web fins a la gestió de clients, l’analítica ens permet fer estadístiques sobre totes les dades registrades a la nostra plana web.
Aquesta és la raó per la qual les empreses dissenyen o compren programari de Gestió de Relacions amb els Clients, que integra la venda, el màrqueting i el servei tècnic. Aquest programari tracta de treure partit a tota la informació de la que disposa una empresa dels clients presa tant dels serveis d’atenció, reclamacions, força de vendes... amb la finalitat d’incrementar el coneixement sobre els clients.
Es tracta d’integrar:
- · Butlletins electrònics a cada uns dels usuaris amb les dades de clients que tota l’organització comparteix per minimitzar l’impacte de l’alta rotació de personal de vendes.
- · Registrar les visites als clients realitzades per l’equip de vendes.
- · Call Center.
- · Previsions de vendes.
- · Contactes realitzats en fires i congressos.
- · Tarifes d’informació dels productes.
- · Informació sobre la competència.
- · Màrqueting dirigit específicament a determinats clients o sectors mitjançant el mail.
- · Sistema d’informació de l’empresa, per que el departament de comptabilitat conegui el que fan clients i venedors.
- · Detecció d’oportunitats de màrqueting i venda derivades del coneixement adquirit sobre cada client (one-to-one)
- · Seguiment de campanyes de màrqueting.
- · Atenció al client.
Sibel Systems (www.siebel.com) d'Oracle és el fabricant líder d’aplicacions CRM De la seva web es pot descarregar una demo.
Salesforce ofereix a la força de vendes de les empreses la possibilitat d’automatitzar l’administració dels comptes per tots els venedors que puguin i vulguin accedir i compartir aquesta informació des de qualsevol lloc del món amb accés a Internet. Es tracta d’un programari pel qual paga l’empresa una quantitat mensual segons el nombre de venedors.
Les avantatges queden resumides en el següent quadre:
| CRM | E –CRM | |
| Disponibilitat | Limitacions horàries | 24//365 |
| Accessibilitat | Limitacions geogràfiques i tecnològiques | Universal |
| Canals | Telèfon, fax, força comercial... | PC, Mòbil, Web TV, PDA... |
| Interacció | Components de no automatització/Necessitat d’intermediaris | Autogestió/Feedback/Alt nivell de servei |
| Integració | Escassa Integració/només a nivell local | Integració local i amb el client |
| Nivell de servei | Limitat pel GAP tecnològic i control de costos | Major nivell de servei a baix cost gràcies a les noves tecnologies |
| Eficiència | Alta eficiència cost elevat | Major eficiència a menor cost |
El concepte de màrqueting one to one està de moda per les darreres tendències que ha passat del CMR Costumer Relationship Management al màrqueting individual i perquè les empreses de programari que han desenvolupat els programes de CMR fan possible el desenvolupament d’aquest nou concepte, és a dir, el tractament del client com individu i no com una part d’un segment del mercat. Aquesta tendència comença a dominar els ambients de les empreses més avançades.
El màrqueting one to one és un model de màrqueting personalitzat possibilitat per un sistema de gestió de bases de dades avançat que permet el seguiment individual – no tant sols transaccional - de cada client de forma individual.
Per exemple: Si se sap que cert client és amant del cinema, en un proper concurs que realizi a la meva web lligat a una enquesta puc donar l’opció als clients que són amants del cinema a que em diguin els seus hàbits o costums, de cara a potser en un futur informar-lo de noves estrenes o enllaçar aquesta informació amb la confecció d’una base de dades sobre el lleure/oci i vendre-la al millor postor o associar-me amb una empresa d’oci... El cas és que anem agafant informació particular de cadascun dels nostres clients per confeginar una base de dades molt complerta amb informació que pot ser útil el dia de demà.
Si a aquest tipus de prestacions i seguiment de perfils individuals afegim “agents intel·ligents” és a dir, programes informàtics dedicats a fer la vida més fàcil als usuaris i capaços de fer recerques a Internet de tot i comparar preus, començarem a descobrir per on va el màrqueting del segle XXI.
El màrqueting en el segle XXI estarà dominat per comunitats d’interès de les quals ja existeixen els primers embrions com REDUTE (comunitat de professorat en xarxa) o altres que ja comencen a exercir pressió sobre els fabricants o proveïdors de cara a l’obtenció de millors preus o millors avantatges i, donarà naixement a noves professions dedicades a satisfer les necessitats concretes de grups molt específics a nivell global.
El client accepta cada cop menys això que diuen les empreses “per a mi tots són iguals” i es voldran sentir especials i exigiran que se’ls tracti com especials. Els perfils individuals tindran valor propi i no es vendran les bases de dades de tots els clients sinó de grups de clients, això si amb le consentiment de tots els que estan dins la base de dades per seguir a consciència la llei de protecció de dades vigent en el nostre país.
Tots els continguts moderns de “data mining” no són vàlids si no estan orientats a aconseguir la millora dels perfils dels clients de l’empresa en la seva base de dades.
Un exemple clar és Buy Now! de Microsoft programari que permet realitzar transaccions ràpides i còmodes de mercaderies i serveis sense abandonar el context en el que es troba l’usuari. Per exemple, un usuari es connecta a la xara dues setmanes abans de l’aniversari de la seva mare i, llegeix la seva revista habitual del grup al qual pertany. De cop veu un anunci d’una floristeria que ofereix un descompte del 10% en la compra d’una dotzena de roses a un preu sense competència. L’usuari decideix subscriure l’oferta i fa clic sobre el baner de l’anunci i el quadre de diàleg li proporciona informació descriptiva sobre les roses, els impostos, el lliurament i la manipulació amb diferents detalls sobre l’embolcall i la targeta que ha d’acompanyar les roses. L’usuari selecciona l’adreça de la seva mare i utilitzant qualsevol opció de pagament, fa un clic i demana les roses. 90 segons per fer un regal. Minuts desprès rebrà per correu la confirmació de la compra.
L’explotació dels interessos personals comportarà que l’empresa tingui referenciada la seva compra i pugui passat un any recordar-li la data, per exemple. Es tracta de comprendre el comportament dels clients i utilitzar-lo el millor que es pugui per desenvolupar el nostre negoci. Mitjançant cross – selling intel·ligent, és a dir, usant la tendència del comprador per recomanar productes també podem aprofitar la compra realitzada per l’usuari anterior i, mitjançant promocions, podrem fer creuaments de dades i controlar els accessos per saber quant i com presentar un missatge al nostre usuari.
Però encara que ho veiem fàcil només un terç de les empreses espanyoles amb presència a Internet utilitzen com a mitjà el one to one. El 71% de les empreses es limita a crear una pàgina web més o menys institucional, la principal raó que donen és el fet de no haver integrat el màrqueting en xarxa en el pla de màrqueting de l’empresa (22%), prefereixen altres mitjans de comunicació (20%9 o el seu grup objectiu encara no està present a Internet (19%).
La manca d’integració a la xarxa com a mitjà per publicitar-se està a anys llum d’altres països menys reticents a l’entrada a Internet.
El 79% de les empreses se centre únicament a oferir informació sobre els seus productes front un 24% que està construint bases de dades amb els seus clients. Dades que xoquen en quant enquestem als usuaris que valoren la interactivitat com la capacitat més valorada per les seves comunicacions amb els clients.[1]
[1] El mercado español de la compra por Internet ha sido analizado por Andersen Consulting y de la Asociación
Subscriure's a:
Missatges (Atom)