Mapes mentals 2

Seguim amb el tema, cal dir que, com ja vaig dir, els mapes mentals és allò que, si sou seguidors de la sèrie Sherlock Holmes - versió moderna - fa en el moment que enllaça tots els pensaments per de manera deductiva arribar a la solució del problema.

Les característiques que varem remarcar amb l'anterior escrit, són les mateixes que el Dr.  Tony Buzan (creador del mètode dels "mapes mentals", com a eina d'aprenentatge) va començar a advertir en la dècada dels seixanta i  indicava als seus alumnes que els dos principals factors en l'evocació eren l'associació i l'èmfasi. En aquest sentit el Dr. Buzan es va plantejar la qüestió de que les seves notes poguessin ajudar-lo a destacar i associar temes, permetent formular un concepte embrionari de cartografia mental. Els seus estudis posteriors sobre la naturalesa en el processament de la informació i sobre l'estructura i funcionament de la cèl·lula cerebral, entre d'altres estudis relacionats al tema, van confirmar la seva teoria original, sent el naixement dels mapes mentals.

Per fer més fàcil la interpretació dels mapes mentals és important  tenir en compte el que és el pensament irradiant: associant per exemple el que ens passa pel cap quan escoltem un determinat tipus de música, assaborim l'amargor d'una ametlla "amarga" o alguna persona ens fa una ganyota. Si preguntéssim al nostre entorn es podria obtenir que la resposta és simple i alhora sorprenentment complexa, a causa de la capacitat de percepció multidireccional que té el cervell humà per processar diverses informacions i en forma simultània. Encara recordo la primera classe del professor Bisquerra d'educació emocional, ens va fer tancar els ulls i ens va fer escoltar el "Bolero de Rabel" a oartir de les diferents respostes i percepcions vaig començar fa més de 15 anys a lligar cervell, pensament, idees i com no, a fer mapes mentals...

Cada bit d'informació que accedeix al cervell - sensació, record o pensament, la qual abasta cada paraula, número, codi, aliment, fragància, línia, color, imatge, escrit,... - es pot representar com una esfera central d'on irradien innombrables enllaços d'informació, per mitjà de fletxes o enllaços que representen una associació determinada, la qual posseeix la seva pròpia i infinita xarxa de vincles i connexions. En aquest sentit, es considera que la pauta de pensament del cervell humà és una "gegantina màquina d'associacions ramificades", un super biordenador amb línies de pensament que irradien des d'un nombre virtualment infinit de nodes de dades, les quals reflecteixen estructures de xarxes neuronals que constitueixen la arquitectura física del cervell humà i en aquest sentit, com més s'aprengui/reuneixin noves dades d'una manera integrada, irradiant i organitzada, més fàcil es seguir aprenent. Per tant el pensament irradiant és la forma natural i virtualment automàtica de com funcionat el cervell humà.

Els mapes mentals per tant són una tècnica gràfica que ofereix els mitjans per accedir al potencial del cervell, permetent ser aplicat a tots els aspectes de la vida ja que una millora en l'aprenentatge i una major claredat de pensaments reforcen el treball de l'home.

• El motiu central o d'atenció es cristal·litza en una imatge central.

• Els altres temes irradien de la imatge central en forma ramificada.

• Les branques comprenen una imatge o una paraula clau impresa sobre una línia associada - tipus mapa conceptual - i els punts de menor importància també estan representats com branques adherides a les branques de nivell superior.

• Las branques formen una estructura nodal connectada.

Quan una persona treballa amb mapes mentals, pot relaxar-se i deixar que els seus pensaments sorgeixin espontàniament, utilitzant qualsevol eina que li permeti recordar sense haver de limitar-los a les tècniques d'estructures lineals, monòtones i avorrides.

Per a l'elaboració d'un mapa mental i tenint en compte les característiques essencials l'assumpte o motiu d'atenció, s'ha de definir identificant una o diverses Idees Bàsiques (IB) o Paraules Clau, que són conceptes claus (paraules, imatges o totes dues) des d'on és possible organitzar altres conceptes, en aquest sentit, un mapa mental tindrà tantes IB com requereixi el "cartògraf mental". Són els conceptes claus, els que congreguen al seu voltant la major quantitat d'associacions, sent una manera fàcil de descobrir les principals IB en una situació determinada, fent-se les següents preguntes, d'acord amb el Dr Buzan:

• A quin coneixement es fa referència/què volem aprendre/saber...?
• Si això fos un llibre, quins serien els encapçalaments dels capítols?
• Quins són els meus objectius específics?
• Quines són les meves preguntes bàsiques? Per què?, Què?, On?, Qui?, Com?, Quin?, Quan?, les branques secundàries responen les meves preguntes?
• Quina seria la categoria més àmplia, podem posar prioritats, importància...?

Una vegada que s'han determinat les idees bàsiques es requereix considerar altres aspectes:

• Organització: El material ha d'estar organitzat ordenadament i la informació relacionada amb el seu origen (partint de la idea principal, es connecten noves idees fins a completar la informació).
• Agrupament: Després de tenir un centre definit, un mapa mental s'ha d'agrupar i expandir a través de la formació de nuclis secundaris que parteixin d'ell i així successivament.
• Imaginació: Les imatges visuals són més recordades que les paraules, per aquest motiu el centre ha de ser una imatge visual forta perquè tot el que està al mapa mental es pugui associar amb ell.
• Ús de paraules clau: Les notes amb paraules claus són més efectives que les oracions o frases, sent més fàcil per al cervell, recordar aquestes que un grup de paraules, frases...
• Ús de colors: Es recomana pintar les línies, símbols i imatges, pel fet que és més fàcil recordar-les que si es fan en blanc i negre. Quan més color s'usi, més s'estimularà la memòria, la creativitat, la motivació i l'enteniment i inclusivament, se li pot donar un efecte de profunditat al mapa mental.
• Símbols (eines de suport): Qualsevol classe de símbol que s'utilitzi és vàlid i es poden utilitzar per relacionar i connectar conceptes que apareixen en les diferents parts del mapa, d'igual manera serveixen per a indicar l'ordre d'importància a més d'estimular la creativitat.
• Involucrar la consciència: La participació ha de ser activa i conscient. Si els mapes mentals es converteixen en divertits i espontanis, permeten cridar l'atenció, motivant l'interès, la creativitat, l'originalitat i ajuden a la memòria.
• Associació: Tots els aspectes que es treballen al mapa han d'anar associats entre si, partint des del centre del mateix, permetent que les idees siguin recordades simultàniament.
• Ressaltar: Cada centre ha de ser únic, mentre més es destaqui o ressalt la informació, aquesta es recordarà més ràpid i fàcilment

Evidentment, els mapes mentals es poden millorar i enriquir amb colors, imatges, codis i dimensions que afegeixin interès, bellesa i individualitat, fomentant la creativitat, la memòria i l'evocació de la informació.

Mapes mentals 1

Introducció

Tots hem sentit parlar dels mapes conceptuals, un altra tipus de mapes són els mentals, que podrien definir-se com una eina gràfica que ens dóna accés a l'infinit potencial de la nostra ment. De ben segur algun cop heu vist algun capítol del Sherlock Holmes modern, en un plis-plas, ordena els seus pensaments i mitjançant la deducció i un mapa mental acaba relacionant tot el que ha vist. 

La clau de la seva eficàcia radica en el fet que funciona - un mapa mental - usant imatges i associacions entre elles. Emula el que els experts anomenen pensament irradiant. Per posar un exemple fàcil, quan dominem un processador de texts ens és fàcil passar a un altre i trobar la pestanya que ens dóna pas a la configuració de la pàgina o a posar text en negreta o en cursiva. 

Si la forma tradicional de desenvolupar idees era en forma de triangle, des de la cúspide passàvem a la base, per exemple amb la piràmide de Maslow, un mapa mental es desenvolupa des del centre i irradia  -semblant a un mapa conceptual - amb connexions a altres imatges, per tant són una forma senzilla de gestionar el flux d'informació entre el nostre cervell i l'exterior. A més d'una estructura ramificada en la qual les idees secundàries se'n deriven del centre podem trobar paraules enllaçades, colors, imatges, símbols,...

Ara em comentareu que estic descrivint un mapa conceptual, però no és així, ja que front als mapes conceptuals mostren algunes diferències, mentre que els mapes conceptuals se centren en el camp verbal, els mapes mentals se centren en imatges, idees, que segueixen un ordre en el qual la base és l'associació d'idees. I, la seva utilitat se'n deriva per proporcionar una visió global d'una àrea o tema, faciliten una orientació a l'orador d'una conferència o d'una sessió de treball  - ja que té en ment tot el que es pot derivar en diferents moments de la idea principal a exposar o discutir o consensuar - i són fàcils de recordar i consultar i a més, cal dir, que faciliten - com un diagrama de Gantt -  la presa de decisions tenint en compte tos els camins possibles i les ramificacions dins ells.

Usos dels mapes mentals.

Normalment els podem utilitzar per:

• Separar el més important del que no ho és tant.
• Optimitzar l'emmagatzematge de dades.
• Aclarir idees o camins per resoldre problemes o prendre decisions.
• Estalviar temps.
• Planificar.
• Comunicar.
• Dirigir equips de treball.
• ...
• 
  

Exemple:
Anem a organitzar una sortida de cap de setmana:
Al centre del mapa posem la paraula : cap de setmana.
Tenim com a mínim 4 ramificacions - jo en marco 4 però de ben segur podem sortir més - 

• transport
• allotjament
• visites i guies
• àpats
• ...

Des de cada ramificació poden sortir unes quantes més, per exemple de transport podem sortit des d'arribada i sortida a transport dins els dies que ocupen el cap de setmana, des d'allotjament pot sortir, casa rural, hotel, apartament....
I així successivament...
Anem a veure només el del transport.

Ja veieu que de ben segur es poden crear  moltes ramificacions. Per cert, podeu usar des de Mindomo a Diagramly per fer-ho. 

Lideratge i alumnat....

Quan hom parla de Qualitat paral de lideratge, però que és el lideratge? Fa anys el líder en una escola era el director, sigués pedagògic, gerent o acadèmic, era qui, en darrer terme prenia les decisions que tots els/les caps d'estudi, coordinadors/es, tutors/es, professors/es havíen de seguir, donant pautes i amb una estructura jerarquitzada que es basava en la divisió de tasques o treballs. Cada lloc de treball tenia el seu perfil professional i, en darrer terme hi havia l'alumnat o la familia d'aquest alumnat.
Els pares i les mares escollien l'escola per l'entorn, perque hi havíen estudiat ells, per la "fama" o el bon nom de l'escola o, per proximitat.
Avui en dia, les direccions de les escoles, més "herois" que directors, i herois en el sentit que, davant una època de crisi com l'actual - i sempre parlant de centres concertats o privats - fan mans i manigues per quadrar els seus pressupostos - amb els seus administradors - , que ja contemplen ajudes internes a les famílies junt amb les beques de menjadors o llibres i que a més són capaces de vetllar per un bon clima laboral, es troben catalogats de gestors eficients, d'experts en "tallar focs" o d'aixoplugar en una mateixa aula a nens/es de totes classes.
Des de que als anys 80 la LOGSE va universalitzar el dret a l'educació, les escoles s'han trobat davant un fracàs escolar en alça donat que, s'ha escolalitzar a nens/es que vivien en un entorn que mai havia estat escolaritzat, però que, juntament amb col·lectius d'immigrants, respectaven als seus mestres. Ara, passats més de 30 anys, les aules es troben plenes de tota una gamma d'alumnat que, encara que ha de veure respectada la seva cultura per naixement o per família, també s'ha d'integrar a la realitat de la cultura de l'escola on estan encabits. Aprenen en alguns casos l'idioma català només en les hores escolars, arriben a casa i es veuen immersos en la seva cultura familiar o surten amb els amics de l'entorn que acostumen a ser de la mateixa cultura o religió.
Les aules, plenes de professorat amb ganes (o no?) de tirar endavant les programacions basades en competències bàsiques que, com la lectoescriptura poden deixar entreveure amb la solució de la narrativa el que senten, el que viuen i a més, preocupar-se per la seva orientació, si més no, en hores de classe.
La qualitat, que es troba amb aquell professorat que, dia a dia fa un seguiment i una adaptació a aquest alumnat, que llegint les seves narracions es pot fer més o menys una idea de les seves realitats diferenciades i, que a la vegada exerceix un lideratge moral compartit amb tots els altres membres del seu claustre.
I, evidentment, també podríem parlar d'un lideratge professional, aquell dels directors que realitzen les seves funcions perfectament, que han estudiat per fer de directors, però és aquesta una realitat en les escoles??
Evidentment, no el millor mestre és el millor director, ni la millor mestre la millor administradora. Tampoc un professor que ha estudiat direcció d'empreses és el millor director. En una escola el director és un dufí que navega entre diferents aigues segons la corrent pedagògica que se'n despren del Conseller/a d'Educació - ensenyament..... i que a més es capaç d'enrolar en un mateix vaixell a tot el professorat que l'envolta. No és el que millor dirigeix per tenir unes programacions correctes i un seguiment escrupulos, és aquell que pot comprovar que aquelles programacions és duen a terme i que és capaç d'assumir un no per resposta  - quan algun mestre no ha acabat la programació prescriptiva però que pot assegurar els mínims competencials en tot el seu grup d'alumnes - , una gestió de les programacions adaptada a cada grup classe segons el dia, o fins i tot segons l'estacionalitat - que és un concepte molt marquetinià de vendes però que es pot adaptar a totes les estacions de l'any, donat que a l'alumnat el temps, la primavera, les tormentes o la pluja els fa canviar l'estat d'ànim - o aquell que és capaç de posar-se al costat de qualsevol professor a discutir com fer millorar l'escola.
Un líder pot ser nat, però també apren a ser-ho i troba l'equilibri entre allò que desitjaria que la seva escola fos, el que veuen els altres i la realitat (tipus finestra de Joharí però en comptes d'aplicar-ho a les persones aplicat a les escoles).
Quan parlem d'educació no estem parlant de seguir fil per randa totes les normatives de tipus curricular, estem parlant de ser crítics amb la nostra realitat i cada escola té una realitat diferenciada dels altres, tant ple que fa a l'alumnat, com a les estructures familiars dels seus alumnes com al seu professorat. Tot educador ha d'intentar acomplir el fet de dotar al seu alumnat d'unes competències bàsiques, sigui matemàtiques, de lectura, de comprensió o digitals i tendir a un perfil d'alumnat més autònom, just i crític, a més de ser responsable, integre...
Per tant, el que desitjem és un lideratge compartit entre tots, exercit per un i cohesionat democràticament on la presa de decisions encara que sigui d'un hagi estat compartida i participativa, on cooperar sigui un avantatge competitiu front l'egoïsme del regne de taifes d'algun mestre que es creu "sabi". Treballar col·laborativament és el que s'espera de tots els docents i un comprómís amb la direcció que lidera qualsevol projecte de qualitat és allò que pot fer creixer cap a la millora continua no només a la institució educativa si no també a tota la comunitat educativa.

Eina de programació Escola Pia

Aquesta no és una notícia, ni uns apunts, ni classes, només us vull notificar que he penjat una "site" que està enllaçada a aquest bloc, perquè els meus companys professors i companyes professores, tinguin accés als apunts que varem crear el curs passat tipus "exelearning" per anar fent les programacions d'aula.
Serveis per tots els nivells de primària i secundària a més d'Infantil i Batxillerat.
Si creieu que pot ser útil, està en obert.

L'eCRM o Màrqueting a Internet (IV)

L’e-CRM és la gestió electrònica de les Relacions amb els Clients aborda tant qüestions de Call Center com les Campanyes de Màrqueting o el Servei d’Atenció al client.

Se sol distingir entre el CRM operacional i el CRM analítica. Mentre que l’operacional tracta de la gestió amb el client, des de les eines per personalitzar els continguts de les pàgines web fins a la gestió de clients, l’analítica ens permet fer estadístiques sobre totes les dades registrades a la nostra plana web.

Aquesta és la raó per la qual les empreses dissenyen o compren programari de Gestió de Relacions amb els Clients, que integra la venda, el màrqueting i el servei tècnic. Aquest programari tracta de treure partit a tota la informació de la que disposa una empresa dels clients presa tant dels serveis d’atenció, reclamacions, força de vendes... amb la finalitat d’incrementar el coneixement sobre els clients.

Es tracta d’integrar:

• ·         Butlletins electrònics a cada uns dels usuaris amb les dades de clients que tota l’organització comparteix per minimitzar l’impacte de l’alta rotació de personal de vendes.
• ·         Registrar les visites als clients realitzades per l’equip de vendes.
• ·         Call Center.
• ·         Previsions de vendes.
• ·         Contactes realitzats en fires i congressos.
• ·         Tarifes d’informació dels productes.
• ·         Informació sobre la competència.
• ·         Màrqueting dirigit específicament a determinats clients o sectors mitjançant el mail.
• ·         Sistema d’informació de l’empresa, per que el departament de comptabilitat conegui el que fan clients i venedors.
• ·         Detecció d’oportunitats de màrqueting i venda derivades del coneixement adquirit sobre cada client (one-to-one)
• ·         Seguiment de campanyes de màrqueting.
• ·         Atenció al client.

Sibel Systems (www.siebel.com) d'Oracle és el fabricant líder d’aplicacions CRM De la seva web es pot descarregar una demo.

Salesforce ofereix a la força de vendes de les empreses la possibilitat d’automatitzar l’administració dels comptes per tots els venedors que puguin i vulguin accedir i compartir aquesta informació des de qualsevol lloc del món amb accés a Internet. Es tracta d’un programari pel qual paga l’empresa una quantitat mensual segons el nombre de venedors.

Les avantatges queden resumides en el següent quadre:

	CRM	E –CRM
Disponibilitat	Limitacions horàries	24//365
Accessibilitat	Limitacions geogràfiques i tecnològiques	Universal
Canals	Telèfon, fax, força comercial...	PC, Mòbil, Web TV, PDA...
Interacció	Components de no automatització/Necessitat d’intermediaris	Autogestió/Feedback/Alt nivell de servei
Integració	Escassa Integració/només a nivell local	Integració local i amb el client
Nivell de servei	Limitat pel GAP tecnològic i control de costos	Major nivell de servei a baix cost gràcies a les noves tecnologies
Eficiència	Alta eficiència cost elevat	Major eficiència a menor cost

One to one.

El concepte de màrqueting one to one està de moda per les darreres tendències que ha passat del CMR Costumer Relationship Management al màrqueting individual i perquè les empreses de programari que han desenvolupat els programes de CMR fan possible el desenvolupament d’aquest nou concepte, és a dir, el tractament del client com individu i no com una part d’un segment del mercat. Aquesta tendència comença a dominar els ambients de les empreses més avançades.

El màrqueting one to one és un model de màrqueting personalitzat possibilitat per un sistema de gestió de bases de dades avançat que permet el seguiment individual – no tant sols transaccional -  de cada client de forma individual.

Per exemple: Si se sap que cert client és amant del cinema, en un proper concurs que realizi a la meva web lligat a una enquesta puc donar l’opció als clients que són amants del cinema a que em diguin els seus hàbits o costums, de cara a potser en un futur informar-lo de noves estrenes o enllaçar aquesta informació amb la confecció d’una base de dades sobre el lleure/oci i vendre-la al millor postor o associar-me amb una empresa d’oci... El cas és que anem agafant informació particular de cadascun dels nostres clients per confeginar una base de dades molt complerta amb informació que pot ser útil el dia de demà.

Si a aquest tipus de prestacions i seguiment de perfils individuals afegim “agents intel·ligents” és a dir, programes informàtics dedicats a fer la vida més fàcil als usuaris i capaços de fer recerques a Internet de tot i comparar preus, començarem a descobrir per on va el màrqueting del segle XXI.

El màrqueting en el segle XXI estarà dominat per comunitats d’interès de les quals ja existeixen els primers embrions com REDUTE (comunitat de professorat en xarxa) o altres que ja comencen a exercir pressió sobre els fabricants o proveïdors de cara a l’obtenció de millors preus o millors avantatges i, donarà naixement a noves professions dedicades a satisfer les necessitats concretes de grups molt específics a nivell global.

El client accepta cada cop menys això que diuen les empreses “per a mi tots són iguals”  i es voldran sentir especials i exigiran que se’ls tracti com especials. Els perfils individuals tindran valor propi i no es vendran les bases de dades de tots els clients sinó de grups de clients, això si amb le consentiment de tots els que estan dins la base de dades per seguir a consciència la llei de protecció de dades vigent en el nostre país.

Tots els continguts moderns de “data mining” no són vàlids si no estan orientats a aconseguir la millora dels perfils dels clients de l’empresa en la seva base de dades.

Un exemple clar és Buy Now! de Microsoft programari que permet realitzar transaccions ràpides i còmodes de mercaderies i serveis sense abandonar el context en el que es troba l’usuari. Per exemple, un usuari es connecta a la xara dues setmanes abans de l’aniversari de la seva mare i, llegeix la seva revista habitual del grup al qual pertany. De cop veu un anunci d’una floristeria que ofereix un descompte del 10% en la compra d’una dotzena de roses a un preu sense competència. L’usuari decideix subscriure l’oferta i fa clic sobre el baner de l’anunci i el quadre de diàleg li proporciona informació descriptiva sobre les roses, els impostos, el lliurament i la manipulació amb diferents detalls sobre l’embolcall i la targeta que ha d’acompanyar les roses. L’usuari selecciona l’adreça de la seva mare i utilitzant qualsevol opció de pagament, fa un clic i demana les roses. 90 segons per fer un regal. Minuts desprès rebrà per correu la confirmació de la compra.

L’explotació dels interessos personals comportarà que l’empresa tingui referenciada la seva compra i pugui passat un any recordar-li la data, per exemple. Es tracta de comprendre el comportament dels clients i utilitzar-lo el millor que es pugui per desenvolupar el nostre negoci. Mitjançant cross – selling intel·ligent, és a dir, usant la tendència del comprador per recomanar productes també podem aprofitar la compra realitzada per l’usuari anterior i, mitjançant promocions, podrem fer creuaments de dades i controlar els accessos per saber quant i com presentar un missatge al nostre usuari.

Però encara que ho veiem fàcil només un terç de les empreses espanyoles amb presència a Internet utilitzen com a mitjà el one to one. El 71% de les empreses es limita a crear una pàgina web més o menys institucional, la principal raó que donen és el fet de no haver integrat el màrqueting en xarxa en el pla de màrqueting de l’empresa (22%), prefereixen altres mitjans de comunicació (20%9 o el seu grup objectiu encara no està present a Internet (19%).

La manca d’integració a la xarxa com a mitjà per publicitar-se està a anys llum d’altres països menys reticents a l’entrada a Internet.

El 79% de les empreses se centre únicament a oferir informació sobre els seus productes front un 24% que està construint bases de dades amb els seus clients. Dades que xoquen en quant enquestem als usuaris que valoren la interactivitat com la capacitat més valorada per les seves comunicacions amb els clients.[1]

---

[1] El mercado español de la compra por Internet ha sido analizado por Andersen Consulting y de la Asociación de Agencias de Marketing Directo e Interactivo (AGEMDI).

Màrqueting a Internet (III)

Inconvenients o barreres en la implantació a la xarxa.

La major barrera que tenen les organitzacions per implementar l’ús d’Internet és de caràcter intern. Fent un rànking dels problemes o barreres que se solen explicar per ordre d’importància són:

Els nostres productes/serveis no són adequats per vendre’s per Internet. Alguns productes/serveis si que són més difícils de vendre que altres però en tots els casos ens reduirà costos, crearà un servei pel client més ràpid o crearà una bona imatge de marca.

Encara Internet no està suficientment difós i és una oportunitat significativa a curt termini. Concepte molt relatiu  si tenim en compte que hi ha més de 2.000 milions d’usuaris que en algun moment cerquen alguna cosa i que creix a un ritme mensual entre el 5 i el 10%.

És molt car. És obvi que no és barat i que requereix assignar recursos però els recursos usats en aquesta inversió és recuperen més ràpidament que molts altres recursos destinats a les vendes o a obrir mercat.

La tecnologia encara és molt pobre, i les comunicacions són lentes. Avui en dia això ja no és cert. La implantació de l’ADSL o el cable a preus més assequibles a portat la xarxa a moltes llars.  La seva implantació i la inversió en RH per la seva adaptació generalment dóna bons resultats.

Vendre a través d’Internet crearà conflictes amb el nostre canal de distribució habitual. Tampoc és cert, aquests dos canals es complementen i molts cops els clients tradicionals faran un bon ús de la xarxa per les reclamacions, les comandes... en el fons potenciarà el canal tradicional i ens farà més coneguts.

Consells per usar Internet.

Aquests cinc consells haurien de ser usats per aquelles empreses que encara no són a la xarxa i volen utilitzar Internet:

1.   Si encara no s’ha començat a usar el millor és anar a una empresa professional que assessori sobre els passos a seguir. La corba d’aprenentatge és dura i conèixer el mitjà és el més apropiat. Deixar-se assessorar és una bona inversió a curt termini.
2.    L’equip humà destinat en cada organització és el principal actiu i en el que haurem d’invertir més. Són els anomenats treballadors del coneixement de la nova era batejada com a l’era de l’Economia Digital. És molt important disposar de coneixement sobre Internet en la pròpia empresa, encara que usem proveïdors o consultors externs
3.       Destinar una quantitat d’inversió apropiada per Internet marca la diferència entre tenir probabilitats o no tenir cap probabilitat. Una aposta a mitges és un fracàs assegurat
4.     Comptar amb un pla estratègic d’implementació per anar adaptant-nos a l’economia Xarxa és una condició necessària. El mètode de la prova i l’error surt massa car. És important anar pas a pas, mesurant amb exactitud les taxes de retorn de la inversió feta i que ens doni tant un increment del negoci com una reducció de costos.
5.    La combinació adequada de Coneixement/Creativitat/Taxa de Retorn, és la clau per treure partit a la xarxa en cadascuna de les organitzacions. S’ha de destinar recursos interns, comptar amb la creativitat suficient per crear el valor afegit amb la tecnologia i aconseguir que les inversions fetes siguin rentables. El recolzament extern és recomanable però ha de treballar ma a ma amb la gent de l’empresa per crear alguna cosa creïble i fer-la rentable.

Màrqueting a Internet (II)

Informació.

Una de les característiques destacades d’Internet és el gran potencial que ofereix com eina de recerca d’informació. I, entre la informació que apareix podem trobar informació sobre el nostre mercat, informació que pot resultar determinant en l’enfocament de les nostres operacions en la xarxa.

En aquest nucli de coneixement recollim les possibilitats que ens ofereix per investigar als nostres competidors i per recollir informació sobre els clients. També podem tractar l’aspecte de els estadístiques sobre les visites a la nostra plana web i sobre com valorar l’efectivitat de les nostres accions de promoció. 

Informació sobre la competència.

Internet ens permet obtenir una gran quantitat d’informació sobre la nostra competència, des dels serveis als productes, idees o tàctiques de promoció que poden caure en les nostres mans si sabem com descobrir-les. Utilitzant els cercadors i utilitzant les paraules clau del nostre sector, obtindrem les llistes dels competidors que estan en el mateix negoci. Tindrem informació sobre:

Serveis i productes:

La primera informació que podem obtenir és la que se’ns facilita directament des de la plana web dels nostres competidors. En ella trobarem els productes i serveis que ofereixen. Però també podem trobar tarifes de preus, modalitats de venda i transport, garanties ofertes.... Altres dades que podem trobar en les memòries de l’empresa són les xifres de facturació, les tendències, la situació del mercat...

Idees:

Una altra informació que podem  obtenir són idees originals sobre la forma de presentació, sobre el format i l’estructura del lloc web, sobre serveis innovadors basats en Internet, sobre imatge corporativa...

Promoció, keywords i metatags:

Al visualitzar el codi de cada pàgina podrem veure quines són les paraules clau – keywords -, quin és el títol i quina és la descripció de la pàgina que el nostre competidor utilitza per ser classificat dins els cercadors. Un metatag és una etiqueta que es col·loca dins el codi HTML de la pàgina web i engloba instruccions que condicionen la seva indexació a les webs. En principi és el que facilitarà l’accés de les persones que recerquen informació sobre nosaltres a la web.

Enllaços:

Quan parlem de links o enllaços fem referència a tots aquells llocs que tenen enllaços cap al nostre competidor. També es pot espiar aquesta qüestió que ens donaria la popularitat del lloc web del nostre competidor. Si trobem moltes pàgines externes amb enllaços cap al lloc que estem estudiant, significa que és un lloc que molta gent considera important com per incloure un enllaç. Podem veure si són clients, proveïdors, o altres actors en el mercat i aquesta llista ens donarà informació valuosa per intentar establir relacions amb ells. Una altra utilitat d’aquesta llista és proposar als seus membres intercanviar enllaços de manera que anem creant una xarxa de llocs per poder arribar als nostres clients potencials.

Tot això ho trobem gratuïtament gràcies al cercador d’Altavista http://www.altavista.com/ on podem escriure tant els noms que interessen com per exemple, http://www.la_pagina_que_ens_interessa.com/ i Altavista ens respondrà amb la llista de totes les pàgines que tenen registrades amb enllaços a la que hem indicat, a més de donar-nos el número total d’aquestes pàgines. És una eina molt potent que ens serveix per descobrir moltes coses sobre el nostre mercat.

També podem fer servir altres cercadors com yahoo, buscopio... que ens faran les mateixes operacions.

Informació sobre el client.

Per conèixer al client, els instruments dels que disposem són completament diferents. Es tracta d’usar els fòrums, les llistes de distribució, o les news, és a dir totes les opcions d’Internet que ofereixen l’intercanvi lliure d’opinions i d’informació sobre qualsevol tema. Existeixen fòrums o llistes de qualsevol temàtica que ens pugui interessar.

Aquests llocs són excel·lents per aprendre, però també es reflexa en ells les preocupacions i les necessitats dels partícips, això és el que necessitem per configurar una oferta atractiva pel mercat.

Aquests mitjans són també excel·lents per promocionar el nostre article i els missatges que trobarem ens facilitaran dades sobre les costums i interessos de les persones que les visiten.

Complementàriament encara disposem d’una tercera línia d’actuació que són les enquestes que podem presentar on - line en les nostres pàgines web.

Definició de continguts.

Un cop sabem a qui ens dirigim i com volem que ens identifiquin, és el moment de definir els continguts que oferirem en la xarxa. No parlem de productes o serveis que els volem vendre, sinó dels continguts d’informació que proporcionarem a través de la xarxa i del e-mail.

Fidelització = Continguts d’interès

Donat que els internautes són lliures d’anar on volen, la única raó per la qual es decideixen a visitar repetidament un lloc són els continguts que saben que trobaran en el mateix. Com ja vam dir, els continguts representen l’element essencial per la fidelització. Podem portar a terme una amplíssima campanya publicitària de dimensions planetàries i aconseguir atraure a molts internautes fins les nostres planes en poc temps, però si els continguts no els satisfan, aquests internautes no tornaran. La gran campanya promocional no tindrà sentit.

Si és així, cal que els interroguem sobre que persegueixen els clients comprant els nostres productes, que és el que fa que els nostres productes tinguin una grau d’atracció alt o que podríem proporcionar al públic sense Internet. La creativitat i la imaginació desenvolupen un paper fonamental en aquest apartat. Hem de ser agosarats en produir i realitzar la nostra plana web i hem de presentar-la de forma innovadora. Hem de ser agosarats i sobre tot hem de ser agosarats sense tenir por d’errar, només així podrem descobrir noves possibilitats i probablement, algunes funcionaran. Si ens limitem a copiar, anirem sobre segur però no aconseguirem liderar res.

S’ha de dir també que, podem aportar la informació dels continguts que hem d’oferir i, a vegades es pot aconseguir que aquests continguts els generin els propis internautes. Aquest darrer cas és ideal perquè comptem amb una plantilla virtual, constituïda per tots els internautes – persones i empreses – que es connecten a la nostra plana web, que estan treballant per aportar valor al nostre lloc web.

El cas més conegut és el de http://www.infojobs.net/. En aquesta pàgina web hi ha dos tipus d’usuaris, els que recerquen i els que ofereixen treball. Imaginem-nos que els centenars de currículums i ofertes de treball que s’insereixen diàriament a la web fossin introduïts per un equip de persones que formessin part de la plantilla d’Infojobs.net. La seva plantilla s’hauria de multiplicar per introduir manualment aquesta informació. Actualment s’insereixen en aquesta plana web uns 2.000 cv’s diaris que a una  mitjana de 20 minuts per cv suposarien comptar amb més de 80 persones dedicades a aquesta tasca. la realitat és ben diferent. Infojobs.net compta amb la seva plantilla virtual  que amb els continguts que aporta fa que dia a dia augmenti el valor del servei i del lloc web.

En la majoria dels casos els continguts útils són costosos, però gràcies a aquests i a la seva utilitat real pels clients aconseguirem diferenciar-nos de la competència. Entre els tipus de continguts que s’han d’oferir o generar podem citar les notícies, els informes, les llistes de recursos del sector, els concursos, els catàlegs de productes, cercadors, confeccionadors de productes, subhastes, ajudes per a la detecció d’averies, fòrums... Entre els tipus de continguts generats – gratuïtament pels usuaris tenim serveis com la Borsa de Treball, els Fòrums, les Llistes de Discussió, les Subhastes...

Un altre aspecte important fa referència a que hem de ser transparents amb la informació. Per exemple, si decidim editar un butlletí de notícies del sector, hem de donar notícies de tots el sector incloent informació de la competència, ja que perquè sigui d’interès pels nostres clients potencials – recordem que estem creant una plana web d’un negoci que no es coneix – aquest butlletí haurà d’aportar informació de tot el sector de forma imparcial. Si no ho fem així els pot interessar més un altre butlletí que contingui aquesta informació.

Si donem la volta a aquest argument, l’objectiu és aconseguir que el nostre butlletí del sector sigui demandat per tothom i tothom vulgui rebre i llegir el butlletí. Està clar que l’empresa que editi un butlletí com aquest gaudirà d’un prestigi i d’un reconeixement per part de tot el sector. A més, aquesta empresa disposarà d’un canal de comunicació directa privilegiat amb tots els participants del sector. També és evident que aquesta empresa entrarà en les consideracions dels clients cada vegada que es vulgui adquirir algun dels productes o serveis que aquesta empresa subministra. 

Creació de la comunitat.

Enllaçant amb l’exemple que acabem d’exposar, el que fa  el butlletí és crear un grup de persones fidels als nostres serveis, un grup de persones que es caracteritzen per dos trets comuns:

• Estan interessades en temes de màrqueting en la xarxa.
• Estan agraïdes per proporcionar informació d’interès de forma gratuïta i tenen dipositades en la nostra empresa confiança i respecte per la tasca professional realitzada.

Això és el que anomenarem una comunitat, i així definida té un valor comercial molt clar.  El que estem creant, en realitat, és una base de dades de clients potencials amb una alta probabilitat de compra, i ho estem duent a terme amb un cost molt baix. En aquest cas escriure un  butlletí mes rere mes. Quan tenim creada la nostra comunitat podem vendre els nostres productes als seus membres i vendre’ls moltes vegades.

A més, podem aprendre que volen els altres membres de la comunitat, que els interessa, quins problemes s’han de resoldre...Per cert, a Facebook, Tuiter i d’altres les comunitats es creen de la mateixa manera però sense cap cost comercial.

Per crear la nostra pròpia comunitat hem de conèixer alguns conceptes:

     Necessitat de la promoció: Encara que sembla obvi, és imprescindible dur-la a terme per aconseguir el posicionament que volem. Haurem d’usar tots els mitjans al nostre abast, tot en la xarxa es complementa i quan més en vegi l’usuari més incrementarà la seva confiança envers la nostra comunitat. S’ha de fer promoció sempre de forma continuada i hi ha algunes maneres que tant sols requereixen uns minuts de dedicació al dia, comprovant correu o inserir nous tags en llocs visibles. Evidentment si voleu estar presents al facebook cal una persona al darrere.

    Internet: És un mitja que funciona per atracció, donat que no podem forçar a ningú a visitar les nostres planes, hem de convèncer a l’usuari a la nostra plana editant continguts valuosos.

    Gratuïtat: No és un secret que per atraure hem de proporcionar algun servei gratuït, és un altre dels conceptes bàsics a Internet, gratis serà l’esquer que atraurà a l’usuari i un cop dins la nostra comunitat ja li podrem oferir tots els nostres productes coneixent les seves dades bàsiques que ens haurà facilitat en donar-se d’alta al servei que hem col·locat com a gratuït.

    Correu-e i web: A Internet hem d’entendre que disposem de dues eines complementàries per la nostra comunicació. Les pàgines web o les pàgines a una comunitat virtual, amb un paper massiu, representen el 50% de la nostra capacitat de comunicació i convenciment en la xarxa. Es mantenen a l’espera que alguna persona les visiti per a captivar-lo i vendre-li tot el que puguem. D’altra banda el mail, que és l’altre 50%, és l’eina activa que podem usar per comunicar-nos personalitzadament amb cada client potencial i que ens permet establir una relació individualitzada amb cadascun d’ells.

Però també hem de comptar amb el fet d’estar sempre oberts a canvis i a canvis tant de productes com de plantejaments i continguts en la xarxa. Internet és un mitjà molt canviat i ens hem d’adaptar en tot moment als canvis que en poden sorgir, adaptant tant els nostres productes com els continguts a la realitat en tot moment. Per exemple, la PS3 no és només una joguina per nens, en el moment que la Sony va percebre que els adults jugaven ja amb la primera PSone, van començar a crear tot de jocs per adults, per nens petits, per noies... l’exemple més clar és el joc SingStart tret com a conseqüència del programa de televisió OT de la primera.

L’adaptació tant a un nou públic objectiu com a la venda d’altres productes sempre s’ha de considerar per part del productor del lloc web.