Reflexions sobre l'economia del coneixement

En el món actual el desenvolupament i el benestar de les societats no només s’expliquen pels factors productius normals, és a dir, terra, treball, capital i organització empresarial o know –how. Vivim en un nou model, el qual rep molts noms, un dels quals és economia del coneixement o societat de la informació i comunicació. En aquest nou model destaca el coneixement com a veritable essència de la competitivitat i motor pel desenvolupament a llarg termini. Tant és així que els actuals índex d’atur espanyols es deuen en bona part a la manca d’estudis dels nostres habitants i, no cal parlar del que s’anomena generació NINI.

Definim el coneixement com la capacitat per convertir dades i informació en accions efectives, si afegim competitivitat que vol dir la capacitat d’assolir els objectius més ràpidament i amb més èxit que els altres i si tenim una part de la població amb aquestes característiques i amb un compromís alt amb les empreses, evidentment tenim molt coneixement i es convertirà amb taxes més altres de productivitat.

El coneixement representa la intel·ligència humana aplicada a la producció. Tenim moltes dades (Internet ens proporciona un bon munt) però el fet important i rellevant és la capacitat de fer útils aquestes dades, la informació que agafem i convertim en útil d’elles. Si, és cert que les decisions ens poden portar a resultats positius i negatius, encara que, tots sabem, a partir d’una certa edat que els errors, també ens poden ajudar a tirar endavant.

La Investigació, la recerca, el desenvolupament,.... generen coneixement, la innovació aplica aquest coneixement als serveis (i/o productes) i és l’educació el que prepara als nostres joves per investigar i innovar. No la deixem de banda.