Economia emocional

Simplement vull introduir el tema. La meva unitat didàctica 3 per l'alumnat de Batxillerat és oferta i demanda. Queda molt malament parlar d'elasticitats, d'elasticitat preu demanda, de comportament de l'oferta i la demanda, de corbes convexes (la d'oferta) i còncaves (la de demanda) i dir simplement que aplicant "caeteris paribus" depenent del que fa el preu nosaltres comparem o no.
On queda el component emocional???
L'economia ens explica que els demandants davant els canvis dels preus per exemple de la benzina el que farem és ser preu-acceptants - la qual cosa passa des de l'any 1973 -. Parlem-hi!
Si jo visc a Barcelona, puc utilitzar el transport públic - si ja sé que aquest transport públic també puja el seu preu, però en tenir un preu més polític que econòmic -  que puja menys de preu. També puc utilitzar el bicing si encara no som al mes de gener i s'ha quadruplicat el seu preu... però i si visc a 27 km de Barcelona i per tant haig d'agafar el cotxe cada dia, quin transport alternatiu i fiable tinc? Aquí ja se'ns presenta un problema ja que, no tots els pobles de l'àrea metropolitana tenen un bon transport públic. Per tant, haurem de canviar els paràmetres de l'estudi de l'oferta i la demanda.
És clar que si mireu els apunts tot surt segons l'enllaç que poso:
unitat 3 d'economia 
Però la realitat és diferent.

Ens diuen que els béns de luxe tenen una elasticitat preu demanda elàstica, és a dir que, en ser cars els deixem de comprar en pujar el seu preu. Però deixem de veure que l'economia té una vessant totalment emocional, molts cops si jo estic estalviant per a comprar-me un bé luxós em diu l'economia que, si soc de classe mitja o baixa això no ho faré mai!!! I tant que ho faré, si la meva il·lusió és compar-me una bossa autèntica posem per exemple un Louis Vuitton, i estalvio i estalvio... i per fi me'l compro, qui em diu que no em sentiré com una princesa durant un llarg període de temps sense necessitar durant un període comprar una altre cosa?


Si, en aquest punt l'oferta minsa d'aquesta tipologia de bosses i el moment de la compra em pot dur a no comprar-lo, quina seria la raó? Doncs una de molt simple, el tractament que rebi de les dependentes de la botiga exclusiva de la part alta de per exemple Barcelona? La compra és emocional, si em sento com la protagonista de "Pretty Woman" el primer cop que visita les botigues de la 5à avinguda pot ser perfectament possible que no arribi a comprar-lo mai. Ah!!! Se'm oblidava, també puc comprar-lo per Internet a qualsevol de les botigues on line que venen amb uns descomptes increïbles les peces de marca, i puc llogar-lo per cert temps!!!!! Vegin la pel·lícula "Sexo en Nova York" i el bolso que porta la futura ajudant de la prota i la raó que li dona, els llogo i em sento com una reina...

Segons l'economia les nostres necessitats són il·limitades i els nostres recursos escassos i l'estalvi d'avui és el consum de demà. Llavors on es queda la part de donacions a obres benèfiques? és consum de tipus altruista, és estalvi per els altres? I les donacions al Banc dels Aliments, sobretot quan compres al Carrefour i  tens clar que si tu dones un kg d'arròs ells en donaran un altre, on la classifico compra actual, donació, altruisme...

Tot això per poder fer front al fet que l'economia té una vessant emocional incontrolable que dóna de menjar a  molts psicòlegs que estudien des dels preus psicològics a alteracions de la conducta, passant per  -en el cas de les escoles - dèficits d'atenció, irritabilitat, fòbies a l'escola...

Realment lo dels preus psicològics a més a més, es pot adaptar a qualsevol fet "rellevant" en certa manera, perquè quan ens pesem a una bàscula i veiem 52,2 diem 53 kg? Amb el pes i els productes de dietètica podem fer una altra extrapolació d'oferta i demanda, ja podem estar en crisi que, si hi ha diners, encara que sigui una quantitat no molt alta, les dones continuen fent-se les ungles i posant-se a règim, quan tots i totes sabem que, fent exercici i vigilant el que mengem no fa falta menjar "papilles" no seguir dietes Dunkan, d'escarxofes... i, sent-ho dir-ho, continuem fent milionaris a aquells que les han introduït, no fora millor estalviar i anar-nos de viatge amb la família, o sols...

Ja veieu que l'economia emocional és un xic més divertida que la dels apunts que faig per l'alumnat, això si, sempre a classe hi ha exemples que desestabilitzen la teoria, si no, serien les classes més avorrides del món.